Des de la Plana

Josep Usó

27 de febrer de 2021
0 comentaris

El desnonament.

Rosario és una dona de noranta-set anys. I viu a un sobreàtic a l’Hospitalet del Llobregat. Poca broma. La dona ha arribat als noranta-set anys. Aproximadament, va nàixer el 1923. Vull dir que té una història. Una història que, pel què es veu, estava escrivint en un dietari des de feia set anys.

El cas és que aquesta setmana passada, mentre la dona passava uns dies a casa del fill per a fer-se algunes proves mèdiques, la van desnonar. Tal qual.

Es veu que hi van anar tots els membres de la comitiva judicial, el representant de la propietat del pis i tots els qui eren menester per al fet i es van enganyar de pis. Ara diu que havien de desnonar l’àtic primera i van desnonar el sobreàtic primera. Com no hi havia ningú a casa, es veu que van obrir la porta i el van buidar del tot. Es van emportar els mobles, la roba, els diners, les joies, el dietari… tot. S’ho van emportar tot. En anar-se’n, van canviar el pany de la casa.

Quan la dona va tornar a sa casa, ha pogut recuperar, més faltava, sa casa. Però d’allò que hi havia dins, res de res. Es veu que ningú sap on han anat a parar les propietats de la Rosario. Que no deixa de ser gros.

I va i l’explicació que donen és que es va tractar d’un error. Una errada, diu que han comés. Però no sembla que hi haja ningú disposat a assumir la responsabilitat d’una errada d’aquest calibre. Perquè clar. Al desnonament hi va la “comitiva judicial”. I la força pública, per si algú protesta, o per si el resident es resisteix a ser desnonat. I van tots ells, tots, des del jutge fins el manyà, i s’equivoquen de pis. Que no només pot passar. És que ha passat.

Ara, la solució seria senzilla si es sabés on és tot allò que se li van endur “per error” a Rosario i li ho tornaren. Possiblement, amb una indemnització i, com a mínim una disculpa. Una disculpa seriosa.

Però es veu que això no entra en el repertori dels desnonadors.

Per cert. Si s’ha perdut el dietari amb els records d’aquesta dona, des de la guerra civil endavant, curosament escrits, això quin valor té? Què s’hauria de fer, per a indemnitzar-la d’una pèrdua com aquesta? I quina responsabilitat caldria que assumiren els qui van desnonar qui no tocava?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!