Des de la Plana

Avui és dos d’agost. I sota un sol de justícia, mai millor dit, quatre secretaris de jutjat, quatre, han anat a peu – com a mínim el darrer tram-  amb cara de circumstàncies, a entregar en mà les notificacions de les advertències del TC al President i els consellers. Considerant que han hagut d’anar vestits de manera que semblaren els alts funcionaris que són, no n’hi ha per a menys. Amb jaqueta i corbata en va un dels quatre. Els altres ja no han tingut valor per a tant.

Els ha rebut el cap de protocol i a una sala adequada han anat entregant la notificació. El President l’ha rebuda amb un somriure d’orella a orella, supose que els haurà agraït la deferència i els haurà acomiadat. Hauran hagut de tornar cap al jutjat.

Dos d’agost. Tothom de vacances i quatre secretaris de jutjat treballant. I tot perquè els espanyolistes, al parlament estan en minoria absoluta. I democràticament no poden evitar que Catalunya vaja fent via mentre Espanya continua estancada i sense govern. El que hi ha en ffuncions, amb tots els casos de corrupció i indecència que té rodant-lo per totes bandes, no sembla decidit a anar-se’n.

Com és l’agost, tothom ha d’estar tranquil i de vacances. Per això els bancs europeus han superat amb èxit unes proves d’estrés que asseguren que funcionen la mar de bé. Són sòlids, solvents, de fiar, i la seua eficiència és tal que cal confiar-hi a ulls clucs. De tots aquells terrenys, accions de constructores, deute d’empreses enfonsades una i mil vegades i que mai es recuperarà, deute d’estats fallits i refallits que figuren en els seus balanços a “preu de mercat” es veu que no se n’ha parlat, en aquestes proves d’estrés. Però el preu de les seues accions se’n ressent. Es veu que ningú els vol. Des del Commerzbank fins el Santander. Des del Popular o el Sabadell fins el Deutsche Bank. Fa tot l’efecte que algú fa trampes al solitari, tothom ho sap però continua sense voler reconèixer que ha perdut la partida. Ja diran.

I amb la mala maror d’estar esperant que el donzell Mariano decidisca si, finalment es presenta o no a una investidura que sembla que no obtindrà, el PDC s’ha quedat sense grup parlamentari només amb els vots en contra de Ciudadanos. La resta, s’han abstès. estan molt ocupats pensant què és millor. Si un govern de lladres redomats o un de coalició. O res. esperar que baixe la xafogor i al novembre noves eleccions.

Però, per a que els soferts habitants d’aquest territori estiguem contents i satisfets, ens han assegurat que l’atur ha baixat en juliol una barbaritat. I deu ser veritat. Ahir m’ho contava un amic, que una filla l’han contractada per a treballar en l’Arenal Sound de Borriana. Vuit dies de treball, dotze hores cada dia, 400 €. Aproximadament, a 4 euros l’hora. Efectivament, aquesta dona, aquesta setmana, no estarà a l’atur. Però és temporer. Vuit dies i prou. L’endemà, a vore vindre, que que es diu ací.

El futur no sembla gens afalagador, per als qui continuem sota el jou de l’Altiplà. Fixeu-vos que ja fan treballar als seus a l’agost. Quina diferència, quan es van passar quatre anys per a tombar l’estatut. Qui els ha vist i qui els veu.

Què voleu que us diga. Sembla que el millor que podem fer és marxar. I no només de vacances. Caldrà treballar dur, aquest mes d’agost, per la nostra banda.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!