Des de la Plana

Ahir, quatre secretaris de jutjat van anar a Palau a entregar les notificacions, en persona, de les resolucions del TC als afectats. I ja està. Fins el mes que ve.

Però avui, es veu que el propi Rei ha hagut d’interrompre les seues vacances a Mallorca per anar a Madrid a demanar-li a Mariano Rajoy que si es fa avant o no. Es veu que el gran triomfador de la nit electoral no es veu amb valor de presentar-se com a candidat a formar govern. I va, i el president en funcions, que ni tenia ni té prou escons per a formar un govern estable, s’ha fet la foto amb Albert Rivera. Les declaracions són dignes – o copiades- del propi Mao Ze Dong, llegendari líder xinès. “Hem fet una primera passa”. La declaració original deia que la més gran caminada comença per una primera passa. Doncs això. Ja veurem què faig. Ni sí ni no, però no t’ho dic.

Per la seua banda, Albert Rivera ha declarat que no hi ha cap altra alternativa a Mariano Rajoy. Que també és per a tirar coets. Si la única alternativa passa per un personatge que ha permès que la corrupció s’estenga per tot allò que ha tocat, que ha blindat a Rita Barberà per evitar – i no ha pogut- que la jutgen per emblanquiment de diners, que enviava missatges d’ànim al delinqüent (empresonat) del tresorer del seu partit, que presideix un partit que a València està considerat pels jutges com una organització de delinqüents, que ha buidat la vidriola de les pensions del jubilats, que ha aconseguit enfonsar completament l’economia del país, que ha endeutat el país per damunt del 100% del producte interior brut, que ha imposat una llei d’educació que és un nyap, una llei mordassa que sembla inspirar-se en el fundador del seu partit, el difunt Manuel Fraga de Informació y Turismo dels governs de Franco, que incomplit totes les promeses que ha fet, que no sap ni parlar, que encara ara continua mantenint a son pare dependent a càrrec dels diners públics al mateix temps que ha retallat fins més enllà dels límits de la decència els ajuts a dependents de tota mena, que fa mesos i mesos que “en funcions” no es sotmet al control del Parlament… Si l’únic president possible és ell, quasi val la pena repetir les eleccions.

El cas és, però, que Rivera li ha promès a Rajoy que en la segona votació s’abstindrà. Però això ja ho sabíem tots. I que col·laborarà amb el PP per allò més precís, i que això i que allò. El problema rau en que aquests dos partits no són prou per arribar a la majoria absoluta. Per tant, si la resta se li posa en contra, perdrà totes les votacions que propose. I és fàcil que li passe, perquè la capacitat negociadora del PP és zero. Molt propera a la de Ciudadanos. Només hem de recordar el pacte PSOE Ciudadanos de la primera volta, que no es podia tocar res. La resta s’hi havia d’afegir per allò de l’interés de l’Estat.

Així que el Rei se n’ha hagut de tornar a Mallorca sense saber si Rajoy es sotmetrà o no a la investidura. Segurament no, perquè presentar-se per a perdre, és una pèrdua de temps. Pot ser al novembre…

Mentre tot això passa, la premsa nacional, des de la Razón fins el País, van donant instruccions al PSOE per tal que s’abstinga i deixe continuar manant al personatge que, segurament ha cobrat més en negre de tot el seu partit mentre abaixava els sous de tota la resta de compatriotes. Es veu que personatges com Felipe González, Leguina, Corcuera, JL Cebrian, Maruenda i d’altres necessiten que continue la cosa igual. Al capdavall, fa molts anys que els va bé, així. Mentre malparlen de catalans i valencians, que paguem i ens toca callar, ells van vivint la mar de bé. I, quan es deixen la mamella pública, les empreses beneficiades per les seues decisions, els “contracten” com “assessors”. Ja em direu, per exemple, què en sap Felipe González d’electricitat o de gas. O Zaplana de telèfons. Això són les portes giratòries. Jo, de ministre, privatitze un servei públic qualsevol. I després, l’empresa que s’ho queda, em paga el favor amb un bon sou (només per a mi) a canvi de no fer res.

Pel que es veu, amb la calor que deu estar fent a la capital de l’Altiplà, Madrid, els que allà malden per dirigir els destins d’aquell país que anomenen Espanya hauran de continuar treballant. I això no pot ser bo, per a ells. Especialment perquè no en saben. A l’agost, tots aquells tenen el cor i el cap a la platja. I no a un parlament d’un país que ja s’apropa a l’any sense govern. Em direu que exagere, però no massa. Per al vint de desembre d’enguany, només queden 139 dies. I es veu que la tercera volta de les eleccions està prevista per a un mes abans. A finals de novembre.

Veient aquest panorama, no és d’estranyar que, malgrat que hagen superat unes proves d’estrés, les accions dels bancs continuen caient, que la influència d’Espanya a la UE estiga a l’alçada de la d’Andorra o que, els llocs de treball que es creen ara mateix, tinguen condicions terribles, de precarietat, de sou i de condicions. O que els millors cervells del país, única garantia de futur, continuen anant-se’n. Sembla que allà, lluny de tot, està el pont de comandament d’un vaixell que s’enfonsa.

Però no tot està perdut. Mentre al Principat de Catalunya es continua endavant amb el camí cap a la independència. I al País Valencià, el President Ximo Puig anuncia que demà farà canvis de segon nivell al Govern per eixamplar la base del govern valencià. Sembla que sí que hi ha qui treballa, dins d’allò que s’anomena Espanya. Però més a la vora de la mar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!