Benvolguts companys parlamentaris del PSOE:
Dóne per suposat que cap de vosaltres no és capaç de guanyar-se la vida fóra del vostre escó. Altrament, la meua ridícula amenaça només us podria fer riure.
Resulta que ja sabeu que aquesta setmana s’ha d’aprovar en aquest mateix parlament, la llei de successió de la Monarquia. Com sabeu bé, només es tracta de donar-li un aire de legitimitat a la successió d’un rei a qui, en el seu dia, el dictador Francisco Franco va posar on és.
Com també deveu saber ja, jo sóc el secretari general del vostre partit, del PSOE. També sóc el qui pitjors resultats electorals ha tret en tota la història moderna de la democràcia espanyola. Tan malament ho he fet, que fins i tot he dimitit; però en diferit. Fins el mes que ve, no me n’aniré.
I és en aquests pocs dies que el meu company Mariano Rajoy… Perdó. volia dir adversari polític. Doncs, com vos deia. Mariano Rajoy i jo mateix hem d’aprovar aquesta llei que en quaranta anys hem segut incapaços de fer. Ara, com ens corre pressa, que Catalunya se’n va, ses Illes estan enceses, el País Valencià ja crema, i a més tenim focs encesos prou greus a Andalusia, Múrcia, Euskadi (que vosaltres n’heu de dir País Basc) ja ha fet la via basca, i també ens van mal dades a Galícia, Madrid, les dues Castelles, Ceuta, Melilla i en altres llocs que ara es faria massa llarg anomenar, l’hem d’aprovar de pressa, de pressa. Així que ho farem en un parell de dies.
Per això, diga el que diga el meu col·lega, vull dir el president del Govern, Mariano Rajoy, vosaltres heu de votar que SÍ. Siga el que siga. Us poseu on us càpiga tota aquella xerrameca de l’esquerra, del progrés, de la democràcia, del federalisme, de la llibertat, de la veritat, justícia, memòria i d’altres bajanades semblants. Perquè si preste aquest darrer servei a la Pàtria, ja m’han promés una canongia a una empresa del Règimen. Vull dir de conseller a una empresa privada d’aquelles que s’han privatitzat. Ja sabeu el què vull dir.
Del que penseu, si penseu, o cregueu, si creieu, no en vull saber res. A l’hora de votar, SÍ i prou. En cas contrari, us castigaré. Un mes de sou, a les properes eleccions us passarà com a mi, que no anireu a les llistes. Però, a diferència de mi, tampoc estareu endollats en cap consell d’administració.
ah! I una darrera cosa. Si us pregunten, heu de dir que de cor sou republicans, però que ara hi ha assumptes molt més importants per ventilar. Sense anar més lluny, la meua canongia.
Aquesta alocució no admet torn obert de paraula.
Atentament, Alfredo P.R.