Des de la Plana

Benvolgut Jorge Fernández Díaz, encara ministre en funcions de l’Interior:

Li escric aquestes breus ratlles per explicar-li quina és la seua posició actual.

Fa un parell d’anys, vostè va mantindre, com a mínim, dues converses amb el director de l’Agència Antifrau de Catalunya. Aquelles converses van ser gravades. Tant és qui ho fés. El cas és que van ser gravades i que ara, aquestes gravacions s’han fet públiques. Estan a l’abast de tot el món. Ja se n’ha referit Bloomberg o el Financial Times. I l’han posat a baixar d’un burro, que diuen al meu poble.

I araa, vostè va i diu que, en realitat és la víctima de qui ha fet aquesta gravació. Disculpe’m, senyor Fernández Díaz. Vostè no és cap víctima. A hores d’ara, vostè no ha desmentit la veracitat d’aquestes converses que algú va gravar. I el que és important és això. Que vostè va actuar malament; molt malament. I que algú el va gravar. I que ara, algú – el mateix o algú altre-  ha fet públiques aquelles gravacions. Això significa que:

1.- Vostè segurament ni tan sols sap qui té accés a les gravacions que li han fet.

2.- Segurament, tampoc sap quantes vegades algú l’ha gravat. A vostè o als seus subordinats.

3.- Vostè no distingeix entre fer una cosa mal feta – un delicte o un pecat, segons el que preferesca-  i que aquest delicte o pecat es faça públic. Per a vostè és dolenta la publicitat. Per a la resta, el que és punible és la falta, el delicte o el pecat. Per a que ho entenga. Un assassinat perfecte és un crim sense càstig, però no per això deixa de ser un crim.

4.- Vostè era i és el ministre de l’Interior. Per tant, una filtració d’aquesta magnitud el deixa, a vostè i a tot els seu Ministeri, a la fresca. El seu ministeri no és de fiar. No és segur. i, per extensió, el país al qual pertany aquest ministeri tampoc ho és. Si qualsevol pot gravar al ministre de l’interior i ni tan sols se n’assabenta, imagineu-vos la resta.

5.- Ha d’entendre que fins i tot els seus subordinats li demanen la dimissió. És la única eixida que li resta. No és digna, però és la única. No en té cap altra.

6.- També, senyor Jorge Fernández Díaz, sàpiga que dimitir vol dir deixar el càrrec que ocupa el més aviat possible. I afrontar les conseqüències de qualsevol tipus que se’n deriven de la seua actuació.

7.- I, finalment, senyor Jorge Fernández Díaz, sàpiga que ha de dimitir no pel que ha fet. Que si no s’hagués sabut mai hauria segut un crim perfecte. Ho ha de fer, dimitir, perquè el seu mal comportament s’ha esbombat a tot el món. Ha de dimitir no per presumpte delinqüent. Ho ha de fer per inútil.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!