He tingut la sort de conèixer en Cala i de copsar com la seva veu fina brollava d’un esperit robust i d’una mirada clara que no deixaven dubte sobre el seu amor i compromís radical pels Països Catalans.
Va ser ell, en companyia de l’equip que porta el Casal Jaume I de Perpinyà, qui va convidar la CAL a Baó en unes jornades reivindicatives perquè donéssim a conèixer el projecte Xerrem a persones interessades a recuperar parlants nord-catalans. La idea de formar grups de conversa va quallar en molts punts del Rosselló, del Conflent i del Vallespir. 15 grups hi havia el juny passat quan ens vam reunir al Casal amb en Cala, l’Empar Noguer i el seu marit, i una munió de gent, professors i voluntaris que estiren de la llengua, setmana rere setmana, a persones que malden per salvar els nostres mots.
Gràcies, Cala.
Fins sempre.