Una mostra de xarxa per parlar i viure en català, i arrelar-se al poble
Vaig tenir fa uns dies una trobada amb les persones voluntàries que condueixen grups Xerrem a Pallejà. Em va encantar saber que els xerraires havien participat al Correllengua del poble, el primer de la seva història. Ho van fer declamant la Tirallonga dels monosíl·labs de Joan Oliver, Pere Quart, del qual es commemora el 25è aniversari. Es van repartir el poema per fragments i el van anar recitant fins al «Ei. Si pot ser!» del final. Magnífic.
Durant la reunió vaig anar sabent que alguns xerraires que fins ara no parlaven català, s’han apuntat a diferents iniciatives del poble: senderisme, cant coral, pessebristes… I que sovint aconsegueixen que botiguers i altres vilatans se’ls dirigeixin en català, superant la inèrcia d’haver-ho fet sempre en castellà.
Tot això s’aconsegueix fent com han fet els de Pallejà: creant una densa xarxa entre tots, Ajuntament, Consorci, Casal, entitats…
Estic convençut que hi ha molts pobles arreu dels PPCC que tenen aquestes sinergies. I que un grup Xerrem ajudaria a fer encara més compacta la xarxa de persones i entitats.