És l’afirmació que els conductors de grups Xerrem esperem sentir de cadascun dels nostres xerraires.
Aconseguir que les persones que acuden als grups Xerrem adoptin el català de manera usual en les seves relacions socials és la meta més difícil. Sovint el que aconseguim és que els xerraires afinin la seva antena de captació i no tinguin dificultat a mirar televisions o pel·lícules catalanes, escoltar programes de ràdio en català, entendre converses entre catalanoparlants i altres coses semblants, que poden semblar poc, però que són un bon començament: a partir d’aquest moment han obert la porta a la catalanitat circumdant, una porta que estava tancada per la simple raó dels “No comprendo” “Je ne comprends pas” “I do not understand”, etc. Una porta que pot fer entrar moltes altres oportunitats de parlar i desenvolupar-se en català.
Però no n’hi ha prou. Voldríem que aquest xerraire “s’hi trobés bé” xerrant català a les botigues, a la feina, amb els veïns…
Un grup Xerrem ha pres la iniciativa de demanar als xerraires que es busquin un “confident”, és a dir, una persona pròxima i catalana (veïna, botiguera, amiga, companya de feina…) i que li demanin el compromís de parlar-li sempre en català. Alguns ja l’han trobat. És més que una parella lingüística, és la persona real amb qui hi ha una relació freqüent i duradora en el temps, un petit nucli de relació en català que es pot escampar fàcilment. Quan un ho ha trobat, els altres companys de grup s’animen a fer el mateix…
Algunes persones poden pensar que primer han de conseguir un nivell de coneixement de la llengua abans de fer-la servir. Personalment estic convençut que l’aprenentatge és molt més eficient si té un component actiu de pràctica real. La tasca més important dels que conduïm grups de xerrem és elevar l’autoestima dels Xerraires per tal que es deixin anar des d’el primer dia.