El bloc de Jordi Esteban Calm

He volgut aportar-hi el que he tret de la pràctica de professor, del contacte amb centenars de xerraires i guies dels grups Xerrem, del treball fet amb programacions de la DGPL, de les formacions donades i rebudes i del contacte constant amb els altres professors i professores.

M’he dirigit al professorat que sempre he conegut i amb qui he treballat: proactiu,  que vol estirar de la llengua als aprenents des d’un primer moment, que promou “enrenou” a l’aula perquè hi hagi moviment, xerrameca, pregunta, resposta, error, assaig, joc, riure…

He volgut fer unes unitats vives, amb ànima, que continguin petits arguments que finalitzin amb una tasca simple, una acció senzilla de caire comunicatiu i social.

Mentre elaborava el llibre he imaginat que acompanyava uns aprenents perquè comencessin a parlar, sobretot en converses de proximitat, amb el veí o la veïna, l’amic o l’amiga, el company de feina, la botiguera de proximitat… He imaginat també que parlarien amb gent que els escoltaria, que els correspondria en català i els animaria a continuar aprenent.
Les 10 unitats de cada mòdul (A1, A2-1, A2-2 i A2-3) tenen els mateixos capítols, que configuren els 10 propòsits comunicatius principals que s’acompleixen en tota conversa de relació social entre la gent:

1. Trobar-se. (La gent es troba, se saluda i comenta coses de la seva vida.)

2. Sentir-se bé. (La gent explica com se sent i col·labora en el benestar dels altres.)

3. Descriure persones. (La gent dóna a conèixer familiars, amics, veïns o companys.)

4. Descriure espais. (La gent explica com són els llocs que coneix.)

5. Narrar fets. (La gent diu què fa habitualment i comenta què va succeir en el passat.)

6. Comprar. (La gent va a les botigues per adquirir allò que necessita.)

7. Sol·licitar i oferir serveis. (La gent demana i ofereix favors i serveis.)

8. Explicar procediments. (La gent demana i explica com es fan moltes coses.)

9. Aconsellar. (La gent aconsella, suggereix, recomana, adverteix…)

10. Valorar. (La gent diu el seu parer sobre gustos i opinions.)

Són deu propòsits universals que no depenen de l’edat ni  de la condició social o laboral. Per això veig possible que l’obra esdevingui també, sense fer gairebé cap adaptació, una eina útil per a les aules amb adolescents que, a les escoles, s’introdueixen en la llengua catalana.

Aquests manuals recuperen, doncs, el tractament cíclic, tal com havia fet el Digui, digui ara fa molt de temps. Tant l’alumne com el professor poden anar endavant o endarrere en l’aprenentatge d’un mateix propòsit, segons el nivell.

He elaborat també un opuscle de 36 pàgines (El trampolí) amb 10 taulers de joc directament relacionats amb cada un dels propòsits comunicatius esmentats. En cada tauler hi ha 24 caselles il·lustrades. S’hi poden fer 4 jocs bàsics (l’oca, el telègraf, el tafaner i la plena), descrits a la introducció. L’opuscle conté 120 propostes de joc, que poden dur-se a terme en tres nivells de competència graduals: nivell 1, per parlar en present; nivell 2 amb presència de passats; nivell 3 amb freqüència de subjuntius i condicionals. A la guia del professorat es mostren trenta altres activitats que es poden desenvolupar amb els taulers al davant.

Vull palesar aquí l’interès i la competència professional de l’equip editor de Teide (coordinador, editora, maquetista, il·lustrador, corrector…). Ells han millorat des de molts aspectes les propostes inicials —d’un professor com jo que, per defecte professional, veia sovint més l’aula que el llibre— i li han donat un valor afegit (presentació, imatge, organització textual, etc.) valuosíssim.  Han fet real la sentència “Nosaltres sabem més que jo”. Ha estat una obra de tots. Gràcies.