Molts catalans que érem a la gran manifestació del 10 de juliol ara ens preguntem: I ara, com seguim? Com ho farem per a que la nostra desprestigiada classe política no acabi ignorant una vegada més el nostre crit a favor de la independència i seguint només unes vies que siguin acceptables pel poder de l’estat espanyol i dels Millets que ens empudeguen el país?
Hem de saber veure qui és el gran triomfador de la gran manifestació. Ho és el poble català, evidentment, que s’ha revoltat per fer sentir la seva veu, que no es queda a casa davant la desafecció i la inoperància dels polítics catalans. I també ho és Òmnium Cultural. Ha estat aquesta institució la que ha sabut organitzar la manifestació d’una forma unitària, la que ha proposat un lema que podia encabir-hi tothom en el moment en què estem, la que ha resistit les pressions dels polítics per diluir aquest lema. Uns polítics que no volien mostrar-se amb la pancarta que diu que la nació catalana té, com tota nació, dret a decidir, perquè tenien por que no els renyessin a Madrid, i que van ser forçats a una posició ridícula. I finalment, el poble va fer seva la manifestació amb el lema de la independència, i Òmnium va pronunciar el manifest que s’havia volgut silenciar.
L’independentisme català no pot anar dividit en un reguitzell de plataformes i moviments actuant cada una a la seva. Hem de tenir una institució que lideri la societat civil i pugui cridar-nos, quan calgui, a expressar-nos i a actuar units. Òmnium Cultural ha demostrat que pot ser aquesta institució. No demanem que Òmnium es declari independentista oficialment: precisament, Òmnium ha de poder incloure tots els catalans que encara no estan convençuts, i ha de poder mostrar a tothom l’únic camí de progrés que li queda a la nació catalana.
Fes-te soci d’Òmnium! Passeu el missatge! Mostrem quants som que estem compromesos en lluitar pel nostre país!