Jordi Mayoral

A cada clàssic que disputen Barça i Real Madrid, a cada enfrontament entre els equips de Guardiola i Mourinho creixen la intesistat i les diferències entre els dos conjunts: el joc, l’enfocament, la representativitat i l’hegemonia es va consolidant veloçment.

D’una banda, el Barça es fa fort en el seu model i valors, en la voluntat de la possessió de la pilota, en el futbol que dialoga amb l’art, amb els futbolistes que sorgeixen de La Masia, amb l’objectiu de buscar sempre la victòria, amb la màxima concòrdia i respecte cap als rivals i cap a tots els components de la plantilla pròpia, posant en valor el talent individual, tot creant un joc d’intel·ligència col·lectiva. D’altra banda, el Real Madrid segueix cercant la manera d’enderrocar el domini culer, a base de joc dur, a vegades indecent, violent i caduc, a través de tensar la corda a les rodes de premsa i a la gespa, mitjançant una proposta futbolística tòpica i poc atrevida, que causa divisió interna i no és gens llegendària. El més emocionant d’aquesta època que el Barça domina de forma categòrica és la globalització d’aquests clàssics. Així, arreu del món els amants del futbol que són milions, gaudeixen de l’espectacle del Barça i poden constatar com el Real Madrid opta per un futbol sense escrúpuls, fet que de ben segur, rebaixa el prestigi guanyat pels blancs al llarg de dècades de suposat señorío. Tot plegat, un potencial enorme pel Barça en el terreny econòmic amb l’allau de nous seguidors que es van creant.

I dimecres tindrem la tornada de la Copa del Rei, un nou clàssic que pot seguir emfatitzant la tendència del Barça de convertir-se en l’equip més fort del món durant molts anys, mentre Mourinho amb el beneplàcit del seu president, Florentino Pérez, fan més grossa la seva esperpèntica aposta pel tot o res, que normalment acaba en res, amb una probable castanya pel qui s’ho juga tot al blanc o al negre. I és evident que el Real Madrid pot guanyar la Lliga, que el Barça no podrà conquerir tots els seus objectius, però també és cert, que la premsa internacional, els experts i els professionals del futbol, tenen ben clar que és l’equip català qui talla el bacallà i marca el ritme de l’evolució del futbol, tot guanyant els campionats més destacats i els premis individuals, excel·lint en la pràctica de l’esport. No, el Real Madrid no posarà fi al lideratge del Barça en el panorama mundial a base de cops, trepitjades, en fi, duent a terme el manual de males pràctiques esportives, amb el mític Pepe al capdavant. Seguint aquest camí, tan sols guanyarà algun títol, salvarà alguna temporada, però de cap manera canviarà la història que està escrivint l’equip de Pep Guardiola. Tot al contrari, tenir un rival vulgar, que no té cap més proposta que la destrucció del seu enemic, regala al Barça la possibilitat de coronar-se millor equip de tots els temps.

El barcelonisme ha de ser fort i capaç, mantenir la cohesió interna de cara enfora i remar tant com es pugui per anar consolidant un rumb inequívoc. Dimecres contra el Real Madrid no només hi ha en joc un lloc a les semifinals de la Copa del Rei, sinó que aquesta tendència abrumadora es faci irreversible.

(Publicat a El 9 Esportiu el 23/1/12)