Jordi Mayoral

Arreu hi ha manifestacions reclamant democràcia o una democràcia més autèntica, són demandes socials de la gent fatigada de governs totalitaris, de governs poc democràtics, de poders fàctics que decideixen i on la població té la sensació que només pot aplaudir o xiular, riure o queixar-se. Com a solució han sorgit, una vegada més, manifestacions per canviar les coses amb l’objectiu que sigui les persones les que decideixen el destí de les nacions. Aquest fenomen el formen indignats, moviments de base, grups heterogenis, gent emprenyada amb l’statu quo, persones que potser encara no ha fet el pas de sortir al carrer, perquè tampoc se senten identificades amb els que es queixen… Tot plegat, podríem resumir-ho amb un concepte clar, en un dels fenòmens del moment, el moviment We are the 99 percent. Aquest és un eslògan que evidencia que hi ha un minúscul grup d’individus que mou els fils de la humanitat i la resta balla, com pot, les seves cançons.

En l’àmbit Barça tot això és extrapolable, però aquesta mancança democràtica només té presència mediàtica i interès en el període d’eleccions. I sí, potser un dia també hi haurà un moviment de base, de socis que mostraran la seva estupefacció per no poder ser part dels membres decisioris que marquen el rumb de l’entitat. Cal recordar-ho, és l’existència de l’aval, el famós argument per tal de garantir bones gestions de la corresponent junta directiva, però que realment és un impediment salvatge pel 99% de socis, que no disposen de l’immens patrimoni necessari per poder concòrrer a unes eleccions, pervertint així l’esglògan del ‘Més que un club’.

A més, l’aval, com diu l’Evarist Murtra, inocula el virus del retorn, allò que tot nou directiu li ha de passar pel cap veient la que s’atansa: si jo poso el meu patrimoni en perill, m’ho haig de pagar d’alguna manera…Alguns diuen que la qüestió de l’aval només interessa als que es volen presentar a les eleccions del Barça, que la resta de socis, senzillament volen que la pilota entri, gaudir de l’equip de futbol i alguns d’ells també, de les seccions, sobretot desitgen que el Messi estigui endollat i que el Guardiola tingui lucidesa, sentir l’últim disbarat del Mourinho, llegir qui serà el proper fitxatge, pensar si trobarà entrades per a la final de la Champions que aquest anys es juga a Munic, quina és la nova perla de la Masia. Pot ser que aquestes siguin les coses que sobretot interessen als socis, però els propietaris del club, han de ser conscients que deixen en mans d’una petítissima minoria les regnes del Barça, convertint l’entitat en una govern comandat per força per una elit econòmica molt concreta.

Cal canviar-ho i tots els presidents i presidenciables diuen que volen eliminar l’aval, però mai ningú sembla que si hagi esmerçat gaire. Caldria saber quins moviments ha fet Sandro Rosell de bracet del Real Madrid (l’altre gran club amb aquest immensa injustícia antidemocràtica), per tal de canviar la llei estatal que regula el despropòsit. Esperem notícies sobre això, si pot ser abans de la convocatòria de les properes eleccions, d’aquí a quatre anys i mig. Esperem que l’aval passi a la història i el Barça sigui encara més democràtic, un club també exemplar i pioner mundialment en aquest aspecte.

(Publicat a El 9 Esportiu el 28/11/2011)