Jordi Mayoral

Molt s’ha dit i s’ha escrit sobre Pep Guardiola i la seva esperada renovació. Els motius pels quals hauria de renovar i les raons per les quals encara no ha fet, la possible arribada de l’apocalipsi si no es queda, quines causes el farien abandonar la banqueta, quins elements l’engresquen per seguir al capdavant d’aquest projecte. I debats amunt i debats avall i que si el desgast psicòlogic és molt gran, i que si cada any ens trobem amb la mateixa situació, i que si el Camp Nou ja coreja el nom del tècnic perquè es quedi…

El desig de Guardiola de signar només renovacions anuals és singular com la seva mateixa figura. Ell és un home recte, honest, incansable, guanyador, líder, carismàtic i també una icona. Guardiola és una manera de fer, segurament allò que més s’apropa a l’excel·lència, com és sabut, un dels catalans més destacats del Planeta i la persona central del Club de futbol més important. Tot aquest capital, tota aquesta responsabilitat, totes aquestes coses han de ser difícils de gestionar sense que se t’escapin de les mans. I ell sap, perquè és el més llest, que una ventada s’ho pot emportar tot. I que d’un dia per l’altre, els aplaudiments poden ser retrets. La por de no cremar-se, d’esgarrar-ho tot per voler-ne més, és un pensament sensat i coherent, perquè arribar el cim és complicadíssim, però relliscar i caure i dinamitar tot allò que has assolit és d’una temeritat que ha de fer créixer els dubtes.

Guardiola podria retirar-se i ser un senador del futbol, entrenar qualsevol dels grans equips de futbol, dedicar-se a assessorar o fer un anys sabàtic, agafar aire i tornar a can Barça. Guardiola té totes les opcions i un pila de factors per dubtar i el millor equip del món per decidir-se i seguir al capdavant d’aquest fenomen esportiu que és el Barça que ell lidera. Però més enllà de totes aquestes valoracions, hi ha un element vital, la clau de volta de la decisió: l’ànim de l’equip, les sensacions que li transmetin els seus jugadors. Sí, gairebé tot depèn d’una vintena d’estrelles i, no ho oblidem, persones que són molt joves, idolatrades i milionàries, que han de dur a terme la tasca d’executar els plans de Guardiola. Una vintena de futbolistes que han de tenir una relació empàtica i generosa com a col·lectiu, amb capacitat d’entendre que avui un no juga i l’endemà sí. Una vinenta de jugadors que han d’acceptar que Leo Messi ho és tot, que han de tenir gana i professionalitat i que han d’il·lusionar a l’home que els fa ser millors.

Les declaracions dels futbolistes del Barça perquè el míster es quedi van en la bona direcció, la plantilla ho té, com no podria ser d’altra manera, ben clar: Guardiola o Guardiola. I com que el president Rosell cal suposar que farà tot el possible perque la renovació se signi, l’afició ho desitja entusiasmada i la premsa més opinaire també, sembla que hi haurà final feliç i la propera temporada continuarà la llegenda. Probablement, l’any vinent en tornarem a parlar, alguns diran que això s’acaba, d’altres que no pot marxar, però és evident que aquesta sensació, pensar que l’eufòria es pot desfer en qualsevol instant, fa que vivim aquests anys màgics d’una manera més intensa, aprofitant cada temporada, cada partit, cada copa alçada, com si fos l’última.

(Publicat a El 9 Esportiu el 27/02/12)