Prendre la paraula
jordimartifont
25 de juliol de 2011
2 comentaris
Zoraida Burgos: “Era el dia més llarg, s’allargassava”
“Era el dia més llarg, s’allargassava,
cloents dolçors de l’estació fruital.
Els pàmpols, mòbils, ombregen la calç.
Sobre els llençols el brunzir de les mosques,
desficiós, la tarda. El cos sent, la nit,
el soliguer ardent de les rajoles.
La cançó dels gripaus buida el silenci,
acompassa en frescors el so de l’aigua.
Cauen els astres, simulada pluja.
cloents dolçors de l’estació fruital.
Els pàmpols, mòbils, ombregen la calç.
Sobre els llençols el brunzir de les mosques,
desficiós, la tarda. El cos sent, la nit,
el soliguer ardent de les rajoles.
La cançó dels gripaus buida el silenci,
acompassa en frescors el so de l’aigua.
Cauen els astres, simulada pluja.
Fugen les veus. Als vells amagatalls
s’enfila el temps pel forat de l’agulla.”
Aquest és un poema del llibre “Blau” de l’escriptora tortosina Zoraida Burgos. A Jesús, fa uns dies, dins del curs de “Dones i literatura ebrenca” organitzat entre altres per Emigdi Subirats, Lluís Martín Santos ens va fer una aproximació a la seva obra d’aquelles que en acabar-la t’agafen ganes, i moltes, de llegir-la. I tot i que costa trobar els seus llibres sempre hi ha un racó a Internet o entre prestatges de lletra impresa per trobar-hi tresors com aquests textos o llibres com “Reflexos” o “L’obsessió de les dunes”, que són els que jo tinc i que mai no havia llegit amb la intensitat d’ara.
Zoraida mereix estar entre les grans de la literatura catalana dels segles XX i XXI i no entenc com és que la seva obra ni tan sols estigui disponible. Sí que és closa i sí que pel que sembla no participa enlloc però la feina dels crítics i editors, de la institució Universitat també, hauria de ser precisament aquesta, entre altres, no? Fer sortit a la llum dolls de bellesa que com els que s’amaguen entre les ratlles de l’obra de Zoraida no es mostren en rètols publicitaris.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La humilitat que caracteritza Zoraida Burgos ha fet probablement que no sigui tan reconeguda com voldríem però és que no és la poeta qui ha de fer-se veure per aconseguir fer-se visible, si no que hem de ser les lectores i els lectors que hem de reconèixer i recolzar l’autèntica poesia. I la poesia de Zoraida Burgos, sense cap mena de dubte, ho és.