(Un text sobre Lo Diable Gros amb Josep Estivill de protagonista. Dedicat a ell, autèntica ànima de l’editorial durant molt de temps.)
(http://viuafons.cat/2016/04/22/una-editorial-diferent-lo-diable-gros/)
TEXT: Rafa Marrasé
FOTOS: Pierre Grubius
El panorama editorial a Tarragona no és gens homogeni i Lo Diable Gros és una bona prova d’això. Creada el 2011 per un grup de joves interessats en la problemàtica social i ideològica del país, Lo Diable Gros edita des de Tarragona per a tot Catalunya.
Josep Estivill (49 anys) és un dels impulsors, juntament amb Albert Ventura i Jordi Barberà, entre altres. Ells van veure que en el món editorial i havia mancances, temàtiques que no sortien publicades i van decidir cobrir- ho amb una editorial nova que agafa el nom del pseudònim d’un periodista reusenc del segle XIX, Josep Llunas, que mai signava amb el seu nom real. «De fet, el nom amb què signava era Lo Dimoni Gros, però ens vam equivocar», diu somrient Estivill, que rebutja que l’editorial sigui considerada una empresa, si no una Associació Cultural. De fet, els membres de Lo Diable Gros funcionen de manera assembleària i la seva finalitat no és comercial, si no la de posar a l’abast del públic obres que no s’acostumen a editar en altres llocs. Són llibres de caràcter polític i ideològic d’esquerres majoritàriament. «Hem publicat una dotzena de llibres i fem unes tirades petites, entre 100 i 200 exemplars, però sempre hi ha excepcions», diu Estivill. Una d’aquestes excepcions va ser un llibre de l’exdiputat de la CUP David Fernández. Es deia Foc a la barraca, van editar 2.500 exemplars i en van vendre més de 1.500, tot un èxit en una editorial tan modesta. «Quan va sortir el llibre ell encara no era diputat, però, és clar, en el moment que ho va ser, va tenir més ressò. De totes maneres, nosaltres assumim un risc petit perquè les nostres inversions no són grans», explica.
Estivill assegura que el món de l’edició, gràcies a les noves tecnologies, s’ha abaratit molt: «La impressió és digital, que és molt més barata que la convencional i la qualitat és molt alta ara. Pel que fa a la distribució, ens adrecem a un lector del nostre entorn que sabem que rebrà el llibre positivament. Triem les llibreries on volem portar els títols i també venem a paradetes i presentacions. Per nosaltres Sant Jordi és important perquè ens dóna visibilitat». Les presentacions que esmenta Estivill es fan a biblioteques, locals socials o llibreries. Prefereixen aquests tipus d’actes perquè apropen l’autor amb el públic. «La nostra motivació és la il·lusió de poder fer aquest tipus de llibres, no tenim cap afany comercial», assegura. Amb tot, Estivill deixa clar que no tot allò que publiquen o volen publicar és de caràcter ideològic o polític. «També hem editat un recull de contes de Magí Sunyer». A l’hora de triar els llibres, Lo Diable Gros posa en comú les idees i propostes dels seus membres –una dotzena-, per decidir què publiquen. Una de les coses que tenen clares és que volen continuar editant en paper. «No ens agrada llegir PDF a internet, així que no ens plantegem fer llibres electrònics». A banda de publicar llibres, també editen una revista que té una periodicitat anual i que es diu La Corbella. «A Tarragona no hi ha cap revista amb articles científics de caràcter ideològic. Són una sèrie d’articles periodístics amb una visió crítica de l’actualitat».
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!