Prendre la paraula
jordimartifont
Terra i pedra: agricultura tradicional de secà a la Fatarella
El
passat 27 de novembre, es va presentar a l’Espai Mallorca de
Barcelona el llibre “Terra i pedra: agricultura tradicional de
secà”. Es tracta d’una obra de l’Alba Gros que ha editat la
Fundació El Solà de la Fatarella, a la Terra Alta, i que vull
ressenyar perquè com a obra d’estudi d’una realitat més o menys
propera a la meva persona m’aporta elements prou interessants i
remarcables per fer-ho però alhora també perquè és un llibre que
dóna gust de llegir i fins i tot de fullejar. Una obra que inclou
tota mena d’informacions sobre el món rural de secà, el més
desconegut i fins i tot allunyat dels llocs comuns fins i tot dintre
de l’agricultura. “Terra i pedra” obre camins nous en el
coneixement per escrit d’un món bàsicament oral en què la
transmissió d’unes generacions a unes altres s’està trencant i
desapareixent ràpidament. I aquí radica bona part de l’interès de
l’obra, tot i que alhora que fa aquesta funció no vull deixar de
citar l’acurat disseny de Josep Cañada que en fa fàcil la lectura i
fins i tot el cop d’ull, perquè aquest és un llibre tant de text
com d’imatges, amb una gran quantitat de fotografies obra de Neus
Borrell, Mariano Cebolla, Esporus-L’Era, Josep Maria Font, Gemma
Masip, Xavier Rebés, l’Arxiu Serres Buenaventura i la mateixa
autora.
Gros hi recull per escrit, en nou capítols ben estructurats, la
saviesa popular acumulada durant anys i panys al voltant de
l’agricultura que es dóna en zones de secà tal com és la Fatarella
a la Terra Alta o com és Marçà al Priorat; d’aquí el meu interès
pel llibre més enllà d’haver-hi tingut accés com a lector que s’ho
empassa gairebé tot. El llibre es completa amb un glossari, un
calendari de les feines del camp i una petita bibliografia. I tot ell
és conseqüència d’una investigació que l’Alba ha fet a partir de
testimonis orals de la mateixa Fatarella, per tant, amb informació
de primera mà.
L’autora,
a través d’un text ben escrit, clar i diàfan, ens informa de la
cultura creada al voltant de l’agricultura de secà en un indret com
la Fatarella on, tal com diu la reconeguda dita popular, de la
necessitat en van saber fer virtut. Les informacions que conté
l’obra són suficients per afirmar que el món que les ha provocat
pot descansar tranquil perquè amb aquesta obra a la mà ben bé es
podria reconstruir fil per randa, ja que s’hi inclou des de com
s’adoba la terra per plantar-hi fins a com es fan i es feien alguns
dels plats que aquesta agricultura produeix.
“Terra
i pedra” comença amb uns capítols dedicats a la terra i la
preparació del sòl per poder-hi fer collita. Ràpidament entra en
matèria i inclou capítols dedicats a l’hort de secà, els cereals,
les lleguminoses i el arbres fruiters. Vénen a continuació les
abelles i el seu món, seguides de les conserves tradicionals de
l’indret. Aquest darrer capítol conté un complet receptari que
alhora que ens dóna a conèixer els productes que menjaven i
produïen els habitants de la Fatarella en aporta la possibilitat de
fer les menges més tradicionals no només de la localitat sinó de
tota la Terra Alta i més enllà i tot, com el codonyat o el
vimblanc, que jo mateix he provat fet a casa meva fa anys i puc
assegurar que era deliciós. El següent apartat del llibre l’ocupa
el món de la pedra en sec, un dels motius fundacionals del grup
editor del llibre, la Fundació El Solà. Per acabar, el darrer
capítol està dedicat de forma general a la vida rural, una vida
rural que la proletarització majoritària de la societat i
l’extensió de la la indústria ha fet desaparèixer com a mínim en
les formes que en coneixíem fins no fa pas massa.
És
la voluntat de construcció del record, la recuperació de la memòria
cultural completa i la necessitat de deixar escrit com era i com
s’organitzava el nostre món propi, rural i de secà en aquest cas,
el que ha portat la Fundació El Solà a afegir, a la seva feina
d’estudiar, difondre i conservar el patrimoni de la pedra en sec, la
publicació d’un llibre com aquest en què aquesta es pot mirar dins
d’un context més gran i ampli que ens en fa entendre moltes més
coses de les que podíem veure només amb la pedra en sec sola i
descontextualitzada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!