Prendre la paraula
jordimartifont
Sopar de suport a la Marxa pels Drets Socials avui a Ribes
Si obriu a baix podreu llegir el Manifest de la Marxa, “Marxem perquè marxin”, “Pels drets socials, contra les retallades i la corrupció”.
“PELS DRETS SOCIALS CONTRA LES RETALLADES I LA CORRUPCIÓ.”
L’estat de Benestar que se’ns prometia i que hem finançat amb els nostres impostos, i els de les nostres mares i pares, avis i àvies, no ha arribat a consolidar-se mai. Ara encara més, en el context actual de crisi econòmica mundial, ¿podem parlar d’un estat democràtic, quan més de mig milió de persones no tenen dret a gaudir d’una vida digna? Una de cada cinc persones de l’estat espanyol lluita cada dia per poder menjar o dormir en un lloc cobert. Una de cada tres ancianes ha de convertir l’economia domèstica en un trencaclosques per arribar a final de mes perquè ha dedicat tota o gran part de la seva vida a la feina no remunerada i les pensions públiques no li reconeixen tot el seu treball. Centenars de persones malviuen en assentaments i una de cada tres aturades no cobra la prestació. Nenes i nens passen gana a les escoles (no tenen garantit el principal àpat del dia) perquè las beques per aquest concepte també s’han retallat i no arriben a les famílies que ho necessiten. És un fet real que cada cop hi ha més persones que decideixen treure’s la vida com darrera opció abans de ser desnonades i sabent que, després de quedar-se sense casa, només els quedarà un deute que obstaculitzarà, o farà impossible, totes les opcions que intentin emprendre en el futur, tot això fruit d’una llei hipotecaria que ho permet, i que la mateixa UE per boca del tribunal de Luxemburg ha sentenciat que la llei hipotecaria espanyola defensada pel PP és abusiva fet denunciat reiteradament de la PAH.
¿Què hem de pensar quan es destinen milers de milions d’euros, diners de les butxaques de tota la ciutadania, a sanejar les pèrdues de la gran banca, i alhora es permet l’estafa que suposa l’embargament de l’habitatge habitual de moltes famílies? ¿Què hem de pensar quan la reforma laboral ens deixa sense garanties a obreres, obrers, treballadores i treballadors, retornant-nos a condicions de treball del segle XIX i a l’esclavisme? Tenim una reforma laboral que perjudica les dones i els homes que hagin de deixar la feina assalariada per dedicar-se a la cura de persones dependents que tenen a casa. Una reforma laboral que redueix i farà desaparèixer de facto les pensions. Tot treballador se’n veurà afectat però molt especialment, per les funcions que encara ocupen en la societat, les dones pateixen les dificultat afegides per a incorporar-se, mantenir-se i prosperar al món laboral. Només com a dada d’advertiment: la taxa d’activitat femenina a Catalunya el IV trimestre del 2012 era del 56.2%, una de les més baixes de la Unió Europea.
Que algú ens expliqui per què els que estan sent investigats per casos de corrupció flagrant, persones vinculades a les organitzacions polítiques que ens governen i als que fins ara han format part de les seves estructures i lladres que ocupen els alts càrrecs de les empreses especuladores i sense escrúpols, que no paguen ni tan sols els impostos establerts, han d’esdevenir estrelles mediàtiques?. Aquets no són models a seguir si és que volem una societat més justa. Per què hem de suportar els comentaris feixistes, masclistes i homòfobs tant per part dels qui ens governen i dels que estan a l’oposició?. Qui pot negar-li a la ciutadania el dret a decidir el seu propi futur?. Per què cal permetre el manteniment i l’enriquiment de la monarquia a partir dels nostres impostos? Per què s’inverteix en despesa militar i es tanquen menjadors ,escoles i es redueixen les inversions en sanitat, o es privatitzen hospitals? Per què es retallen a casa nostra els recursos a les treballadores de la funció pùblica i s’inverteix en la compra de material repressiu per als mossos? És lògic que les entitats culturals o les vinculades al tercer sector, que son una peça indispensable en la cohesió social estiguin desapareixent per manca de suport?
Més dades: 665.000 persones es troben sense feina a Catalunya, 30 anys de reformes laborals impulsades per els diferents governs espanyols PSOE i PP al capdavant dels diferents governs, amb els suport indispensable de la centre dreta autonomista representada essencialment per CiU i PNB ens han portat fins aquesta situació : acomiadar més fàcilment els treballadors, abaixar els salaris, retallades en matèria de drets socials, a la privatització de recursos públics a preu de saldo, deixant a la cuneta als més febles, més de 2,2 milions , un 22% de la població, viu per sota el llindar de pobresa. Són especialment vulnerables els col·lectius majors de 65 i els menors de 16 anys. Un 32% de les famílies catalanes tenen dificultats per arribar a finals de mes, cosa que afecta sobretot les famílies nombroses i les monoparentals. Això significa que la pobresa colpeix especialment als menors; de fet, un de cada quatre infants és pobre. El novembre d’enguany el 70% de persones sense ocupació registrades hauran esgotat les prestacions d’atur contributives i els subsidis que fins ara els han sostingut. Mentrestant, una minoria de grans empresaris, multinacionals i banquers s’enriqueixen encara més, augmentant les desigualtats que fan créixer la marginació i l’exclusió.
El Garraf (13.593 persones sense feina) és un territori profundament afectat per aquesta situació; el desmantellament de fàbriques, la deslocalització productiva, dels darrers anys han estat factors colpidors i traumàtics, el tancament de les PIMES és una constant, amb les segones pitjors xifres de tot l’estat espanyol. Tot i així, els nostres governs municipals no es mostren capaços de desenvolupar iniciatives serioses per fer front a la tragèdia; més enllà d’una molt deficient i cada cop més ensorrada assistència social, convertida en molts casos en caritat paternalista cap als desafavorits, incapaç de contribuir a la transformació d’aquesta realitat i combatre d’arrel les causes de l’empobriment de la ciutadania. Les dades d’atur al mes de febrer ens diuen que 13.593 persones sense feina .A Vilanova i la Geltrú hi havia 6.6775 persones a l’atur, a Sant Pere de Ribes 3.155, a Sitges 1.624, a Cubelles 1.325, a Canyelles 433 i a Olivella 318. I això tenint en compte que no totes i tots els desocupats acaben registrant-se a l’atur.
Mentrestant, l’elit de rics i especuladors es beneficia de les polítiques d’ajustament i austeritat que apliquen els governs,.
Com diu el vídeo que recentment ha publicat la PAH: No som prescindibles, per bé que ho diguin els mercats. No, les persones no som prescindibles del sistema. Si de cas, el sistema és prescindible, sempre que no garanteixi els drets a les vides de les persones.
Al seu torn, els governs no són capaços de fomentar la redistribució entre els que són beneficiats i els que són ofegats per la crisi. En lloc d’això, embruten l’exercici del poder permetent i, per tant, animant, la corrupció i el frau fiscal dels rics,
Aquestes pràctiques indignants són sobradament conegudes, i fins i tot portada dels mitjans de comunicació cada dia de la setmana. Per tal de garantir la impunitat als executors d’aquests fraus, els governs no dubten d’aplicar indults i amnisties fiscals als qui roben, falsifiquen i enganyen el comú de la ciutadania per enriquir-se encara més.
Aquests mateixos governs reprimeixen amb duresa els qui protestem per les retallades dels nostres drets, utilitzen la justícia com arma d’atac invocant la sagrada i intocable constitució, i ataquen drets tan fonamentals com el dret a decidir del nostre poble. Es mantenen presoners polítics, es criminalitza i reprimeix els sectors joves i els moviments socials que lluiten per la justícia, i s’amenaça la llibertat de les dones per decidir sobre la seva maternitat, alhora que es nega protecció a persones dependents de totes les edats.
Les classes populars som víctimes d’aquesta aliança formada pels rics, els grans defraudadors, els governs i la monarquia tots ells amb persones investigades per corrupció a l’hora mostren submissió servil a les polítiques d’austeritat dictades per la Troica Europea dominada per la dreta i la centre dreta (és a dir, la Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional), convertint-se en executors al servei del neoliberalisme més descarnat, que ha oblidat que la responsabilitat de les institucions públiques és de garantir la qualitat de vida i el benestar a tota la ciutadania i, a aquestes altures, estendre la condició de ciutadania a totes les persones que habiten el territori.
Davant l’estafa que suposen les mesures per combatre la crisi adoptades pels governs tant de dretes com de les autoanomenades esquerres, el fracàs del sistema capitalista, i la supeditació dels poders públics a les institucions financeres a través del mecanisme del deute, des de la societat civil no ens queda més remei que afrontar el repte i el compromís de construir un model més just. Tenim moltes coses a dir.
Hem de donar-li el tomb al mitjó… nosaltres som majoria!.
Cal lluitar pel que és nostre, en defensa de la nostre dignitat, pel dret al treball, pel dret de decidir, per una educació pública en català que ofereixi igualtat d’oportunitats a tothom, i per una sanitat pública universal que doni a tothom el mateix dret a la vida i salut, pel dret a la alimentació i en defensa dels drets dels infants, per una societat inclusiva i per la igualtat de gènere i contra el racisme. I molt especialment cal fer efectiu el dret a l’habitatge i als serveis públics de qualitat, i el repartiment del treball i la riquesa. Eradiquem la corrupció, i tot aquell qui la permet o se’n beneficia.
Volem que els ajuntaments compleixin el paper de defensa de la ciutadania, per això reivindiquem el seu reforçament en matèries de treball, serveis socials, sanitat, habitatge i ensenyament, per entendre que aquets son les institucions mes properes a la ciutadania i en conseqüència el referent més proper a l’hora de demanar el seu suport.
En definitiva, volem viure i conviure amb un model de societat basada en la solidaritat entre els pobles on la classe treballadora recuperi el seu orgull de clase i un model productiu que tendeixi al decreixement i que respecti a les persones i al medi. On els nostres recursos econòmics reverteixin en el benestar de tothom i no encontra nostra , on puguem exercir el dret de decidir en llibertat i que la corrupció sigui eradicada.
Volem i desitgem que les nostres veus siguin garants d’un futur sense classes dominants ni dominades, de la llibertat i la justícia social, la del futur dels nostres fills i filles, nets i netes per tal de que puguin créixer forts i lliures i solidaris. I això no serà possible si no ens unim i lluitem i defensem el que es nostre… perquè la lluita és l’únic camí.
SI QUE ÉS POT!
…No esperes salvacions supremes
de Déu, dels reis ni del tirà,
obrer és la sang de tes venes
que triomfant et salvarà…
…És la lluita darrera,
unim-nos i demà
la internacional
serà el gènere humà…
El Garraf, març-abril del 2013
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!