Prendre la paraula

A en Pau Lonch no l’han detingut per ser un dels membres més actius de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca de Sabadell. Tampoc l’han detingut per ser el corresponsal de la Directa en aquesta ciutat, on participa dels Serveis Informatius Populars, una coordinadora de mitjans crítics i autogestionats. Com és obvi, tampoc l’han detingut per ser un dels impulsors de Ràdio Trama, una ràdio lliure de Sabadell successora de la històrica revista Ordint la Trama –en la qual també va participar durant algunes temporades– . No l’han detingut –per descomptat!– per ser un militant actiu del Moviment Popular de Sabadell, coordinadora de col·lectius independentistes i d’esquerra rupturista de la ciutat. Tampoc l’han detingut per haver participat, en el seu dia, en l’Assemblea d’Okupes de Sabadell, ni per haver fet la banda sonora del documental No-Res, que narra el procés especulatiu i de destrucció del barri de la Colònia Castells de Barcelona, o per treballar com a educador en tallers escolars d’Educació per l’Acció Crítica, EDPAC. No, per descomptat, a en Pau Llonch no l’han detingut per res de tot això. (Continua)

És obvi que a en Pau Llonch tampoc l’han detingut per allò que escriu i canta al capdavant d’At Versaris. No l’han detingut per deixar clar que “Qui paga mana”, i que “qui mana no paga, i qui no mana no cobra, i qui no cobra sobra perquè no paga”. No l’han detingut per fer-nos notar que “Dos és un” i que, rememorant Benedetti, “en la calle codo a codo somos muchos más que dos”. No l’han detingut per declarar-se “No apte”, aquella cançó ens explica les seves violentes prioritats –“literatura, música i política entre cella i cella”– i adverteix –“saps que mentre hi hagi una explotada en aquest món hauràs de mostrar com tremola el gos a cada ovella”–.Tampoc l’han detingut per cantar sobre “Els orfes d’occident”, aquells que “saben qui els explota i qui és el delingüent” i segueixen “rebel·lant-se contra el mal de la ignomínia cultural i absurda”. No l’han detingut per cantar, citant Antonio Gramsci, allò de “Necessitarem tota la intel·ligència, necessitarem tot l’entusiasme, necessitarem tota la força, instruïm-nos, organitzem-nos, mobilitzem-nos”. No l’han detingut –això segur, eh?– per defensar el dret a la vaga i a la dignitat dels treballadors de TMB en la cançó “La vida són 2 dies”, i deixar clar que, en aquesta vida, “o t’arrossegues o somies”.

No. A en Pau Llonch segur que no l’han detingut per això, perquè aquestes coses no passen en una democràcia sòlida, moderna i consolidada. Com llegirem a l’atestat policial, i com reproduïran alguns mitjans de comunicació sense necessitat de contrastar-ho, en Llonch, com a les 113 persones detingudes arran de la vaga general del passat 29 de març, l’han detingut per coaccions, per desordres públics, per danys, per atemptat a l’autoritat, o en el pitjor dels casos, per pertinença a algun tipus d’organització desestabilitzadora i violenta. Vista la biografia del personatge… algú pot pensar que l’hagin detingut per alguna altra cosa?