Prendre la paraula

Si llegiu de tant en tant aquest bloc ja coneixereu el cas de la Núria Pòrtulas. Si no és així, podeu llegir-ne un resum aquí o el bloc del Cesk Freixas. El cas ha explicitat la total inutilitat de les opcions parlamentàries principatines que es diuen d’esquerres per no fer res que no fessin les altres opcions quan manen, és a dir que si els convergents reprimien a sac, els d’ICV, també. I no només això, ja que si uns s’equivocaven i no rectificaven, els altres també. Alguns hi han vist unes ganes evidents d’alguns sectors policials de fer el llit a un Saura que volia canviar algunes coses que no els agradaven que canviessin. Sigui com sigui, la Núria és qui ha patit en la seva pròpia carn aquesta violència de l’Estat que, tal com deia una pancarta a Tarragona, ja no cal que tingui proves per empresonar-te. I per això cal fer-li costat tant com es pugui, perquè dilluns la jutgen i no podem permetre que aquesta farsa continuï.