Prendre la paraula

jordimartifont

28 de gener de 2010
Sense categoria
4 comentaris

No és una vaga, és un ‘lock out’

Les vagues les fem les obreres i els obrers. Unim la
nostra força i aturem la producció. Demostrem així que som les úniques
imprescindibles en el procés productiu, alhora que ens empoderem de cara, si
s’esdevé el cas i les circumstàncies històriques ens són propícies, a prendre
el control de la producció; vaga general revolucionària se’n diu.

Per la seva banda, les patronals també tenen el seu
mètode per fer-se notar i imposar el seu criteri. Quan les empreses tanquen per
fer pressió en un determinat tema, el seu tancament, tancament patronal en diem
en català, s’anomena de fa anys i panys ‘lock out’.

Dilluns que ve, la patronal del cinema, de les sales
d’exhibició de pel·lícules a Catalunya, fa una abaixada de persianes per
protestar per la Llei
del cinema que els farà tenir un 50% de les pel·lícules en la llengua en què
estàs llegint aquest text, una mesura criticada per la dreta espanyola del PP i
pels espanyolistes de Ciutadans. La
Llei, ja ho sabeu, va provocar una de els fotos més curioses
dels darrers temps en unir en una mateixa taula aquesta patronal amb els
sindicats CCOO i CGT, concretament amb el Sindicat d’Espectacles de Barcelona.

Els diaris i les ràdios, la tele i els webs han
anomenat el tancament patronal amb la paraula “vaga”, una denominació
completament falsa. Dilluns hi haurà un ‘lock out’. És així com es mou la
patronal del sector. La crisi provocada per les descàrregues d’Internet i per
la democratització de la cultura ara la faran pagar a la llengua minoritzada,
que és la catalana, és clar. Senzillament patètic.

Que tingui vergonya qui n’hagi de tenir i sobretot que cadascú entengui en quin
costat es troba, perquè si uns són el poderet els altres són la dreta
democràtica, l’extrema dreta i l’espanyolisme recalcitrant. Els obrers no fem
‘lock out’ ni estem al costat dels que en fan, fem vagues. I si no fem riure…,
o plorar.

  1. Em sento estafat i decebut. Com pot ser que la CGT doni suport a la patronal i s’arrengleri amb les tesis espanyolistes? Paga la pena sostenir un sindicat com aquest?

  2. Eps, que lock-out ja fa anys que té una adaptació al català: “locaut”. Que jo sàpiga era una adaptació recent quan es va publicar El locaut de Barcelona de la historiadora Soledad Bengoechea (http://dialnet.unirioja.es/servlet/libro?codigo=163424). Un llibre excel·lent, per cert, on vé a dir que el “locaut” de 1919 a Barcelona podria haver desencadenat la primera dictadura feixista, abans de la italiana. Era la època del pistolerisme i va haver-hi tancament patronal en connivència (és clar) amb el poder polític i militar, sobretot amb un antecedent dels dos Primo de Rivera a capitania general o al govern civil, no me’n recordo…

    Res, només a títol informatiu.

    salut

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!