Tot i que no cal recordar les raons per venir, aquí en teniu algunes de les més importants:
Què li han fet a l’escola pública?
Acomiadament de professorat interí i substitut, tot i el increment de 15.000 alumnes el darrer curs.
Baixes que no es cobreixen fins al quinzè dia.
Augment de la precarietat laboral en reduir les jornades lectives del professorat interí i no cobrir el 100% de les tasques que feia el professorat titular al que substitueix.
Increment fins a un 20% de la ràtio dels alumnes per classe.
Increment de l’IVA, del 4% al 21%, en llibres i material escolar.
Reducció de les beques de menjador i per als llibres.
Encariment de les sortides educatives i les activitats extraescolars.
Imposició de taxes a la Formació Professional i increment desmesurat de les matrícules universitàries
Reducció de professorat i altre personal assignat als centres educatius, fet que repercuteix greument en l’atenció a la diversitat (mestres de suport, vetlladores, desdoblaments…).
Retallades en recursos humans i econòmics de serveis educatius externs als centres però que tenen una implicació directa en l’atenció a l’alumnat i la formació del professorat (EAP, CREDA, CRP, CdA, etc.)
Reduccions salarials del professorat en les pagues addicionals.
Penalització econòmica de les baixes per malaltia del professorat.
Destrucció progressiva de la participació democràtica al centre, en minvar la capacitat de decisió del Claustre i el Consell Escolar (LEC i LOMCE)
Suspensió d’ofertes públiques per la construcció de nous centres escolars.
En tot això veiem una intenció ferotge per convertir l’educació pública en quelcom residual i assistencial, condemnant als estudiants de les famílies treballadores a una educació de mala qualitat i un futur miserable.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!