Corren les nostres ànimes com
dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els
mateixos cels.
No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.
En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau.
i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar -la nostra pàtria antiga-.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!