Prendre la paraula
jordimartifont
de Josep Alomà”, publicat per Arola Editors. El seu autor és Ramon
Gras i Alomà, nét del protagonista i autor d’ un treball de recerca sobre el
seu avi que fou el punt de partida del llibre. Durant el transcurs de la
celebració s’exhibirà el documental “Alomà”, del mateix autor. “Alomà” es distribuirà amb el llibre publicat per Arola. Per aquest motiu s’ha obert aquest bloc.
Josep
Alomà fou primer tinent d’ alcalde de l’ Ajuntament de Tarragona durant la
guerra civil. Durant el mateix període exercí de Conseller de Cultura (on cal remarcar
la intensa promoció del teatre, el cinema, l’ esport, les belles arts i la
música entre les classes populars) i fou el director del Diari de Tarragona
(portantveu de la CNT-FAI).
De formació bàsicament autodidacta, complementà la mateixa titulant-se com a mestre
de la República
durant els anys 30, i destacà com a president del Consell de l’ Escola Nova
Unificada a Tarragona, on impulsà la pedagogia revolucionària hereva de Ferrer
i Guàrdia.
Mercès a
la seva actuació nombroses persones perseguides per la repressió a la rereguarda
republicana pogueren salvar la vida, entre elles nombrosos sacerdots (Mn Ritort, Mn Esteve, Mn Parera, Mn Batlle…)
i liderà la conservació del Patrimoni de la província de Tarragona. En aquest
sentit destaquen que pogué evitar amb la seva actuació personal el saqueig dels
monestirs cistercencs de Poblet i Santes Creus així com el de la Catedral de Tarragona,
amb risc de la pròpia vida.
Posteriorment
fou Comissari de Companyia al front de Baza (Granada) i Cap de Propaganda de
l’Exèrcit del Sud, a l’ Estat Major d’ Andalusia.
Finalitzada
la guerra, estigué reclòs en 3 camps de concentració franquistes abans de ser
empresonat al Castell de Pilats i condemnat a mort per “rebelión militar”. Els
seus germans Pau i Jaume moriren com a conseqüència de la repressió de la
dictadura a l’ immediata postguerra.
Commutada
la pena pel seu comportament humanitari durant la guerra, romangué llargs anys
empresonat i posteriorment fou desterrat
de Catalunya, on no pogué retornar fins a finals de la dècada dels seixanta.
Durant la Transició política, s’
obrí un procés de restitució de les personalitats represaliades per la
dictadura, i Alomà no en fou una excepció. Es negà a acceptar la Medalla d’ Or de la Ciutat, doncs argumentava
que simplement havia actuat en consciència i les autoritats locals hagueren de
desplaçar-se al seu domicili per entregar-li la mateixa.
Josep
Maria Alomà i Sanabras morí a Tarragona el 9 de maig de 1993.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!