Feia temps que no escoltava els Led Zeppelin i en fa tres, de dies, que una cedé me’ls fa sonar al cotxe, de viatge entre Tarragona i Marçà. I escoltant-los un cop i un altre he recorregut novament els camins d’aquesta cançó, que són, com els del senyor que no tinc, inescrutables. Escoltar-la m’ha fet pensar en la facilitat d’accés que ara té per a qualsevol persona del nostre tros de món aquesta música i qualsevol altra. Nosaltres vam haver d’esperar anys entre que en vam saber l’existència i la seva importància per als sons que veneràvem (érem heavys durant algun temps).Ara, qualsevol persona obre un ordinador connectat a Internet i la té, els té. Lo món no para de rodar.
La veritat és que si. Però sempre és un plaer comprar algun disc. Sobretot els de Zeppelin i grups d’abans, on la portada era una obra d’art (em quede amb la del Somewhere in Time de Maiden).
Per cert, la història, que vaig penjar recentment, en la nostra llengua:
http://tinyvid.tv/show/nmvo6ld1412u
Salutacions i bones Saturnàlies!!!!
Aquelles cintes gravades de caset a caset…literalment, un aparell radiocaset devant de l’altre i a gravar, i sense cables….encara en tinc alguna d’aquestes cintes per casa…LONG LIVE ROCK!!!
Pioners en coses sublims.
http://www.youtube.com/watch?v=DixnDjsEta0