Prendre la paraula

Dins del cicle de Cinema Polític Català, a de les jornades Tramuntana: sobre anarquismne i alliberament nacional, dimecres 19 de gener projectarem a l’Ateneu Llibertari Alomà, al carrer Misser Sitges, “La teranyina”. En aquest cas, la pel·lícula no és tan llarga ni espessa ni desordenada com “La ciutat cremada”. L’argument, però, falla per molts llocs però sobretot per un que mereix debat: la conversió dels anarquistes en o molt dolents o molt ximples, una constant que arriba fins a avui mateix… i que cal combatre.

“La teranyina”(1990)

Direcció: Antoni Verdaguer.
Guió: Jaume Cabré (novel·la) i Jaume Fuster (guió). 140 minuts.

Actors: Jordi Dauder, Montse Guallar, Fernando Guillén, Anna Lizaran,
Ramón Madaula, Sergi Mateu, Ovidi Montllor, Amparo Soler Leal.

L’acció se situa el 1909, al voltant d’una important fàbrica tèxtil –
“el Vapor Rigau”-, on fabriquen roba per als uniformes militars que han
de portar aquells “reservistes” que són cridats a files per anar a
lluitar al Marroc, excepte els que tenen prou diners per a pagar la
quota i lliurar-se’n. El moment polític i social és delicat, i al Vapor
Rigau encara més per les lluites internes familiars i la manera de
portar els negocis d’en Julià Rigau, des de la mort del seu germà
Francesc, que l’enfronta directament amb la seva germana Mercè i amb el
gendre del germà mort, Enric Turmeda. Entre el nucli familiar dels
Rigau, les ambicions dels altres industrials, les lluites i
reivindicacions dels obrers i la situació politico-social del moment
s’anirà texint una teranyina d’interessos, de conflictes, de passions,
de lluites pel poder, de la qual serà molt difícil sortir.