I és per això que portem no sé quants anys uns quants i unes quantes (inclosos tu i jo) currant i escrivint al Catalunya, Barcelona Indymedia, la Directa, i el Triangle en el teu cas, etc.

El que passa és que després de ¿set anys ja? treballant-hi, la sensació que et queda és agredolça. Hem treballat molt, ara els nostres mitjans tenen tirades molt més grans, i les possibilitats de demagògia en els nostres mitjans són molt menors (simplement perquè la gent ho comenta als comentaris dels articles via web, que viva el web 2.0). Però encara et queda la sensació que malgrat que el nostre públic potencial és molt més gran, encara ens queden molts problemes per resoldre.

* En primer lloc, encara es falsejen algunes dades en algunes publicacions alternatives i de (contra-)informació. Particularment pel que fa a "cagades" pròpies, i a xifres d’assistència a manifestacions. Si bé s’ha de reconeixer que hi han publicacions que fan esforços perquè no els hi colin cap gol, i que el nivell de credibilitat ha augmentat respecte a uns quants anys ençà.

* Continuem adreçant-nos a un públic molt minoritari, quan després del 11-M i de les mobilitzacions del 13-M el nostre públic potencial hauria de ser **tothom**. Es nota particularment amb llenguatge amb expressions i codis implícits que només entenem els militants. Això ha millorat molt respecte a fa uns anys (ja tenim moltes revistes perfectament "presentables" i "homologables"), però de vegades se’ns colen gols.

* I tres. El nivell teòric del discurs de vegades cau més en el pamflet i en la repetició de mantres que en l’anàlisi de les coses, amb clarobscurs. Aquí s’ha de posar amb noms i cognoms la revista Diagonal, que fa aportacions realment valuoses, i el Catalunya, que fa el que pot venint d’on ve i amb els mitjans que té.

* A mi em fa particular ràbia el web 2.0, on la gent fa (fem) servir els comentaris als articles, notícies i convocatòries de manera indiscriminada, de vegades enfosquint la notícia original. La llibertat d’expressió és lliure, i els blogs estan bé per allò que estan bé (i no serveixen per allò que no serveixen). Però de vegades, llegint certes notícies d’Indymedia un es queda com desanimat.

Però que no ens enganyem: malgrat tots aquests problemes estem 10 vegades millor i arribem a potser 100 vegades més gent que fa 10 anys. I això no és una broma. Arreglem els problemes i tirem endavant.

PD: Espero que hagis aprovat 🙂 , ara et trucaré a veure que tal