Prendre la paraula

Arola editors publica la ?Història del teatre català? del tortosí Francesc Massip

Francesc Massip, professor universitari, assagista i crític flagelador de les misèries del món teatral català, acaba de treure al carrer el primer volum d?una obra que esdevindrà de referència inexcusable dintre del nostre món cultural, la ?Història del teatre català?.

Francesc Massip, professor universitari, assagista i crític flagelador de les misèries del món teatral català, acaba de treure al carrer el primer volum d?una obra que esdevindrà de referència inexcusable dintre del nostre món cultural, la ?Història del teatre català?. Aquest primer volum acaba de sortir, publicat per l?editorial tarragonina Arola Editors, i inclou l?esdevingut en aquest àmbit des dels orígens precristians fins a l?any 1800, en un total de 366 pàgines.

            Massip és un reconegut crític teatral, que publica els seus articles al diari ?Avui? i a la revista italiana ?Drammaturgia?, alhora que imparteix classes d?Història del Teatre a l?Institut del Teatre de Barcelona i a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. La seva tasca com a crític i professor la combina amb una incessant i reputada feina com a autor de nombrosos estudis al voltant de les arts escèniques, entre els quals destaquen els dedicats al teatre medieval, que li han reportat un reconeixement a nivell internacional en aquest àmbit i a presidir la Société Internationale pour l?Étude du Téâtre Médiévale.

Fin ara teníem altres històries del teatre a casa nostra. D?una banda, la monumental -de mida i il·lustracions, més que res- ?Història del teatre català? de Francesc Curet: erudita en les dades, molt ben il·lustrada però poc analítica, i amb alguns comentaris patrioters que l?autor s?hagués pogut estalviar i fruit d?una època en què tot valia per fer bullir l?olla. De l?altra, la ?Historia del teatre català? de Xavier Fàbregas, bon manual i anàlisi ampli sobre aquest món tan complex però sense una edició recent que ens permeti aconseguir-la si no és en alguna llibreria de vell o de segona mà, ja que l?obra va ser publicada fa més de trenta anys. Així doncs, la ?Història del teatre català? de Francesc Massip es convertirà, per necessitat i per virtut, en una de les obres de referència de la cultura catalana en els propers anys i no només dins l?àmbit del teatre i les arts escèniques, on és clar que serà així, sinó també a un nivell més ampli. D?elements a favor no n?hi falten: un autor respectat i alhora temut per les seves opinions clares, contundents i raonades -alhora que diàfanes per al gran públic- quan exerceix la crítica teatral, entenimentat i ampli coneixedor del terra que xafa; la voluntat d?obra total i resum ampli alhora del món teatral català amb un encertat format manejable per al lector; un bon encaix entre text i il·lustracions, que alhora funcionen no només com a suport gràfic del primer sinó com a part bàsica de l?obra; i un text que alhora que clar i amè és farcit de dades que l?allunyen de ser només una obra generalista, tot i que també ho és.

L?obra s?adreça a estudiar no només el text sinó l?art escènica que és el teatre en la seva totalitat, per això s?hi inclouen espectacles teatrals que no necessàriament tenen text. Massip defensa, al pròleg i en la realització de la seva obra, el gènere teatral com a gènere que té en el text una part important però que no hi és imprescindible. Per tant, no només està sotmès a aquest sinó concebut i creat per ser representat, una representació que com diu l?autor al pròleg seria l?objecte de la nostra anàlisi però que en molts casos ens falta i només en tenim els rastres que va deixar: text, decorats, crítiques, vestuaris, músiques…

Per acabar, cal assenyalar que aquesta és una història nacional, és a dir que quan l?autor diu ?català? està dient ?dels Països Catalans?. I el fet d?adreçar-se a tot l?àmbit nacional català penso que és una virtut que cal tenir en compte i que cal tornar a reivindicar, desgraciadament, per la seva poca freqüència en els darrers temps, uns temps de ciutadanies mal enteses i de regionalismes que es diuen sobiranistes. Així que, tal com diuen les dames i vells de Tarragona, ?Toca, Perón!? i benvinguda sigui l?obra.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!