Prendre la paraula
jordimartifont
Abril de 1941. Tres homes foraden el terra de la cripta del monestir d’Escornalbou. Hi busquen un taüt sense creu soterrat trenta anys enrere. L’han de portar fins a Poblet, de nit i sense que ningú no ho sàpiga. Allí, han de tornar a colgar-lo però, abans, l’home que els ha encarregat la feina travessa el cor del cadàver que conté amb una estaca mentre Eduard Toda s’ho mira. L’endemà, Toda fineix.
Mort de por pel que acaben de presenciar, un dels operaris, el Joanamaria, amaga uns vells quaderns escrits a mà que ha trobat entre la roba del mort. Són les memòries de Ramon Clavellet, que el 1906 va representar l’Alguer en el I Congrés Internacional de la Llengua Catalana. El poeta alguerès més gran de començament del segle XX mai no va tornar a Sardenya, va desaparèixer sense deixar rastre.
El llibre que teniu a les mans inclou les extraordinàries i inquietants memòries de Clavellet. L’any 1999, la filòloga Antònia Rebull Tost, neta del Joanamaria, va decidir editar-les i fer-les públiques junt amb els poemes de l’autor i altres materials inclosos en aquest llibre. Finalment, és arribat «lo dia en què tots renaixerem…»
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!