Prendre la paraula

‘Evidentment la llei no preveu la independència de Catalunya. La constitució diu el que diu. Si aquest fos el cas la la llei s’hauria de canviar, començant per la constitució. Aquí no es planteja d’entrada això; es planteja de consultar el poble de Catalunya què pensa sobre el seu futur. Consultar no genera una situació jurídica nova, és saber amb precisió quina és l’opinió d’aquest cos electoral que és el català, que s’expressa en tantes eleccions i en referèndums, i saber quina és l’opinió. Si l’opinió és majoritària en relació amb la independència això s’haurà de negociar amb les institucions de l’estat. I veurem el resultat d’aquesta negociació i òbviament la posició de l’estat la fixarà el conjunt de la sobirania que representa l’estat espanyol.’

Ho ha dit avui Francecs Homs i com que els cecs no el voldran llegir no sabran que, un cop més, CyU prepara la cadireta per continuar xuclant anys i panys dintre del seu clos natural: l’Espanya idivisible, neoliberal i monàrquica (bé, això darrer igual ho canvien, però que no es noti si no fan). En fi, que “el procés” (aquesta expressió que fan anar per referir-se a l’autodeterminació) sigui ben complicat per tal que mai no passi, aquest seria un bon resum de la seva posició real, més enllà de proclames patrioteres els dies assenyalats.

Un procés d’alliberament nacional en mans (o encara que sigui tocat) per colons d’aquesta mena, per neoliberals que només l’utilitzen per donar excuses davant el seu atac sistemàtic al que queda d’estat del benestar, està tocat de mort des del primer dia. Si volem la independència el camí és clar, desobediència, referèndum a la nació cataana o a aquell tros que ara pugui i proclamació unilateral si el resultat és que sí. La resta són ganes d’enredar i fer perdre el temps…