Tot i que l’entrevista és en francès, accessible per a qualsevol parlador, escoltador o escriptor en dues llengües romàniques, la notícia la portava en columna “L’Avenç” darrer, el número 351 de novembre de 2009, i la vaig llegir ahir. Finalment, l’Editorial Empúries ha trencat el tabú i ha tret al carrer una de les grans obres de la filòsofa jueva
Hannah Arendt en català. És “La condició humana” i s’afegeix al volum d’entrevistes que ja va publicar Lleonard Editors fa uns anys. Ens falten altres obres seves importantíssimes com “Els orígens del totalitarisme”, “Eichmann a Jerusalem”, etc., bàsiques per entendre el segle XX segons la meva humil opinió i alhora bàsiques per saber per on caminem quan ens deixem portar per la no voluntat, per l’obediència encara que aquesta sigui als nostres caps, sense pensar abans.
Arendt és una de les meves filòsofes de referència i malgrat haver-la conegut tard -la Patrícia sempre corre més en això-, ara gaudeixo molt i molt de descobrir les seves obres i de llegir algú que il·lumina espais del meu pensament inexplorats, que no creia que existissin o que desconeixia. L’intel·lecte i pensar, per als quals la llengua no és necessaria sinó imprescindible, són les nostres màximes característiques com a humans. Això crec jo. I creure, tal com deia ma padrina, és de rucs.