Prendre la paraula

Escolto per primera vegada l’“Homenatge a Apel·les Fenosa” de l’Ovidi Montllor. Fins a avui l’havia sentit però no hi havia perdut massa temps en ell, tot i que des que vaig treballar per primer cop al Vendrell vaig posar en el mapa de preferències artístiques aquest escultor de formes fràgils i alhora rotundes. La seva casa museu és un indret de visita obligada si passeu per la capital del Baix Penedès. Fenosa era un desconegut per a mi tal com ho és per a molta gent que m’envolta. La seva és una obra immensa i al Vendrell se’n pot fer un tast gran i impactant, almenys a mi m’ha impacatat cada cop que hi he anat. El disc és un recitat magnífic, dels de l’Ovidi rotund, acompanyat per la guitarra del Toti més creatiu. Els textos són d’Alexandre Cirici (la introducció) i els poemes de Carles Riba, Josep Carner i Salvador Espriu.
El darrer hi diu:
“De qui fugies
sinó de tu mateixa?
Plou fort, però s’emporta
el vent amic els núvols
cap a la llunyania
on ja no pot seguir-te
la teva por”.