Prendre la paraula
jordimartifont
1 de març de 2013
2 comentaris
Entrevista per a un treball d’investigació sobre el moviment llibertari al Camp de Tarragona
(Una entrevista de ja fa dies que recupero ara. És per a un treball de segona de Bat sobre l’anarquisme al Camp de Tarragona que es va presentar a l’IES Martí Franquès)
-Doncs a l’institut, tot i que no sé ben bé si era llibertària, independentista o què, perquè jo sóc del Priorat i allí érem dos els que llegíem sobre lluita social i tot ens anava bé. Quan vaig venir a Tarragona, al 1989, la cosa ja era diferent perquè hi havia l’Ateneu Llibertari de Reus, que era la nostra autèntica font d’informació i de referència, i érem socis de la revista “La Lletra A”. Aquests van ser els primers referents bàsics. (Continua)
-Quan vas començar a introduir-te al món de la lluita llibertària?
-Doncs a l’institut, tot i que no sé ben bé si era llibertària, independentista o què, perquè jo sóc del Priorat i allí érem dos els que llegíem sobre lluita social i tot ens anava bé. Quan vaig venir a Tarragona, al 1989, la cosa ja era diferent perquè hi havia l’Ateneu Llibertari de Reus, que era la nostra autèntica font d’informació i de referència, i érem socis de la revista “La Lletra A”. Aquests van ser els primers referents bàsics. (Continua)
-Com a membre de la CGT, com valores el treball del sindicat a les empreses?
-Doncs segons en quines, però majoritàriament molt bé. Tal com avui està el tema laboral, lluitar des d’una empresa en un anarcosindicat és jugar-se-la i hi ha qui se la juga i molts hi guanyem.
-És una organització assembleària, anticapitalista, de base i que, a nivell de Tarragona, té unes pràctiques completament participativa i no dirigida. Tot i la complicació ideològica que pot suposar l’antiparlamentarisme històric anarquista cal recordar que no és el primer cop que els llibertaris es presenten a les eleccions (i en això vull recordar Bookchin o Pestaña). Tota la CUP no és llibertària, és clar, però la majoria de les seves pràctiques sí. I si he estat cap de llista ha estat conseqüència de la suma de voluntats de les diverses assemblees territorials que m’ho van proposar i, després de pensar-m’ho a fons, jo vaig acceptar.
-Tot i que l’anarquisme està vist com una utopia, creus que tal i com ara són les coses, una societat més lliure seria millor per a les persones? La llibertat dóna la felicitat?
-Una societat més lliure és sempre millor per a les persones, però això costa i que costi no és negatiu,sinó tot el contrari. La llibertat no dóna la felicitat a les persones que només viuen esperant la mort, però qui viu perquè s’estima la vida i la resta de persones sap que només la llibertat ens apropa a la felicitat, la resta és vida de cartró pedra.
-Doncs segons en quines, però majoritàriament molt bé. Tal com avui està el tema laboral, lluitar des d’una empresa en un anarcosindicat és jugar-se-la i hi ha qui se la juga i molts hi guanyem.
-Tot i estar introduït a moviments llibertaris, ets membre de les CUP i cap de llista per Tarragona. Em podries definir la variant llibertària d’aquesta organització?
-És una organització assembleària, anticapitalista, de base i que, a nivell de Tarragona, té unes pràctiques completament participativa i no dirigida. Tot i la complicació ideològica que pot suposar l’antiparlamentarisme històric anarquista cal recordar que no és el primer cop que els llibertaris es presenten a les eleccions (i en això vull recordar Bookchin o Pestaña). Tota la CUP no és llibertària, és clar, però la majoria de les seves pràctiques sí. I si he estat cap de llista ha estat conseqüència de la suma de voluntats de les diverses assemblees territorials que m’ho van proposar i, després de pensar-m’ho a fons, jo vaig acceptar.
-Com valoraries la lluita anarquista al Camp de Tarragona des dels anys 90 fins a avui?
-Ha crescut considerablement si tenim en compte experiències com la CGT, la CNT, diversos col·lectius com els editors de la revista “La Panerola” de fa uns anys, l’Ateneu Llibertari Alomà, Jovent Llibertari… Ara bé, el millor és que ara els i les anarquistes del Camp ja no responen a esquemes invariables i poc “llibertaris”, ni dogmàtics ni ancorats en la història.-Tot i que l’anarquisme està vist com una utopia, creus que tal i com ara són les coses, una societat més lliure seria millor per a les persones? La llibertat dóna la felicitat?
-Una societat més lliure és sempre millor per a les persones, però això costa i que costi no és negatiu,sinó tot el contrari. La llibertat no dóna la felicitat a les persones que només viuen esperant la mort, però qui viu perquè s’estima la vida i la resta de persones sap que només la llibertat ens apropa a la felicitat, la resta és vida de cartró pedra.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
salut.