Prendre la paraula
jordimartifont
Entrevista al tercer número del fanzine “Independència Total”
Quins són els motius que t’han impulsat a formar part de la llista per la CUP?
El moment excepcional que suposa el procés d’independència d’una part del país que s’està obrint, la necessitat de la lluita ideològica social en aquest àmbit i de la radicalitat democràtica, que evidentment no passa per les urnes però que crec que cal accentuar fins al límit que ens sigui possible.
Què penses sobre els estats? Poden existir estats al servei del poble, o creus que si l’organització política està al servei del poble no podem parlar d’una organització d’estat?
Estats la servei del poble? No, tot i que l’anarquisme, que és qui sempre ja proposat la seva desaparició immediata, ha de reformular moltes coses que no eren així quan els “clàssics” escrivien. Hi ha una sèrie de “serveis” que els estats donen ara que no s’entenen com a negatius i que cal mantenir, per exemple sanitat i educació universals. (Continua)
El context històric, una anàlisi que jo crec valenta i el fet que el “parlamentarisme” que es planteja no té res a veure amb el que coneixem. Tot i això cal anar amb molt de compte perquè no caiguem en el pou de la llonganissa adulterada.
En el programa electoral, la CUP- Alternativa d’Esquerres parla d’Independència total. Penses que amb el socialisme que proposeu s’arriba a la Independència total o que cal anar més enllà per aconseguir-la?
Cal anar molt més enllà, però ara és evident que no estem ni en el començament del socialisme que les CUP proposen, per tant com qualsevol procés obert, cal avançar i no aturar-se.
Una de les apostes fermes de la CUP és no renunciar a la nació catalana de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó. Quina seria la vostra postura en un referèndum que apostara per la independència del Principat de Catalunya?
No hi ha postura única perquè encara no sabem com anirà això. Tenim clar, no obstant, que el nostre subjecte de decisió és el poble dels Països Catalans. A partir d’aquí tot és possible sempre que el resultat no vagi en contra nostra. I nostra aquí no és “la CUP” sinó la voluntat del poble.
Quines seran les vostre línies d’actuació al parlament?
Portar les lluites del carrer a seu parlamentària, deixar clar que no anem a pactar res sinó a canviar-ho tot i dir als corruptes i lladres, lladres i corruptes.
Com valores -valoreu- els resultats electorals?
Jo crec que els millors resultats han estat els que encara no es veuen, la connexió de lluites socials que estaven de costat però s’ignoraven, l’arrelament de projectes que ja estaven en marxa, l’establiment de dinàmiques noves en zones on no n’hi havia, per exemple, les Terres de l’Ebre. I parlar de temes que no es posen normalment damunt la taula com els mateixos Països Catalans o el no pagament del deute.
Què en penses d’aquest fanzine i de les distribuïdores crítiques en general?
Que és i són imprescindibles. Sense remoure el pensament, les seguretats que la gent es construeix ens acaben adormint, totes, incloses les que es diuen “revolucionàries”.
Jordi Martí Font va nàixer a Tarragona el 1969, ha passat 38 anys entre Marçà (al Priorat) i la capital del Camp. Filòleg de formació, ha treballat de corrector lingüístic, periodista i professor de llengua catalana i literatura.
Ha format part del Col·lectiu Priorat-Chiapas, del Col·lectiu Universitari Andreu Nin, de l’MDT, de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau i de la CGT. Des de fa 6 anys, coordina la revista Catalunya de CGT, escriu columnes a El Triangle, a la Directa i articles en altres mitjans que recull en el bolc Prendre la paraula.
Als anys vuitanta i noranta del segle passat, va elaborar i presentar “Som uns pollastres” a Ràdio Falset i “Pelant canyes” a Tarragona Ràdio; i com a membre del grup de “folk-core” Llunàtics, va fer la maqueta Caliquenyo Conextiont i el disc Qui la ballarà! Ha publicat poemes en reculls diversos.
A més, en les eleccions del 25 de novembre de 2012, va encapçalar la llista de la CUP a Tarragona i, tot i no treure representació en aquesta província, la formació independentista va aconseguir entrar al Parlament del Principat de Catalunya amb tres diputats.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Atentament