La muixeranga revisitada pels incombustibles de la Dharma. Realment, amb temes així, ja poden durar dies i dies, que no cansen. És aquesta una de les fusions possibles on vivim, la interculturalitat i tota la pesca sense deixar les paraules en mans dels “creadors de tendències”.
Una versió molt bonica i molt rokera, m´agrada pero m´agrada mes la tradicional en eles dolçaines i tabals, nosaltres volem que fora l´hine del pais valencià i de fet quan fem algun acte es toca la muixeranga i alcem les mans en els 4 dits mol amunt
un himne comparable a les barricades, super potent, va sonar a l’homenatge
a l’ovidi al palau i munt de punys es van enlairar.