Prendre la paraula

“El Triangle”, on escric cada setmana les columnes de L’Avenir, s’ha rentat la cara i ha apostat per un nou format. La veritat és que els ha quedat molt bé, tot i que encara no està disponible la portada a Internet i la que penjo és l’antiga. Molts més blancs, lletres més petitones, més color… i sobretot, que no ha canviat la línia. Aprofitant-ho, he enterrat la columna de L’Avenir i he encetat una nova etapa, que em sembla que no serà setmanal`, però no sé quina periodicitat tindrà, ara amb fotos i dibuixets, a més d’una foto meva. Aquí teniu el primer article que hi he publicat, on explico per què el nou nom i rencideixo en la meva mania pel Josep Llunas i ‘La Tramuntana’

La infectació de Josep Llunas i ‘La Tramontana’

El 1999, l’Associació d’Estudis Reusencs publicava l’únic estudi que conec que ha situat el personatge de Josep Llunas i Pujals en el centre del seu interès investigador. El llibre era el primer tast de la tesi que sobre Llunas i la revista “La Tramontana”, estava acabant l’historiador Manuel Izquierdo. A hores d’ara, desconec si la tesi l’ha acabada o no.
Des de molt abans d’aquesta publicació, Llunas i Pujals ha estat per mi el centre de gravetat permanent (que diria Battiatto) del referents llibertaris i catalanistes que alguns fa dies que busquem… i dels quals en trobem cada dia més rastre, tot sigui dit de pas.
Que qui és Llunas? Doncs un reusenc molt conegut en els ambients llibertaris i lliurepensadors catalans de finals del segle XIX que va tenir la gràcia de fer una publicació, “La Tramontana”, on hi confluïen tots i cada un dels lliurepensadors catalans del moment, ja fossin anarquistes, obreristes, republicans, federalistes, socialistes, ateus, masons o catalanistes diversos. Militant internacionalista destacat, sobretot de 1881 a 1883, és autor de diversos pamflets i llibres sobre els principis anarcocol·lectivistes que menaven la Internacional en les diverses formes que aquesta va prendre als Països Catalans sota els Pirineus a finals del XIX. És en aquests anys 80 i començaments dels 90 de fa dos segles, quan Llunas publica obres com “La familia. Estudios filosófico-sociales” (1882), “El colectivismo” (1882), el recull d’articles “Qüestions socials” (1891) o “Los partidos socialistas españoles” (1892).
Llunas té ben clar des del principi que la palanca que podrà moure el proletariat a la revolució, a la qual canta en un llarg poema en tres cants publicat el 1886, és la cultura. I té ben clar també que la cultura catalana en aquell moment està revifant en mans de la classe dominant. És per això que s’hi enfrontarà, organitzant dues edicions del que volia ser una alternativa als Jocs Florals, els certàmens socialistes de Reus i Barcelona, on es presentaven obres que tenien la qüestió social com a centre temàtic.
Ara bé, si alguna cosa cal destacar de la seva militància i de la seva producció intel·lectual, aquesta és el setmanari “La Tramuntana”, del qual arribà a editar, de 1881 a 1896, 717 números. “La Tramuntana” era una publicació anarquista en llengua catalana que necessita un estudi detallat urgent, ja que és a les seves pàgines on podem apropar-nos a entendre com es va construir el moviment obrerista català de l’època, un moviment, per parlar amb paraules d’ara, infectat i infectador.
I com que tant “La Tramontana” com Josep Llunas continuen colgats de pols, a partir d’ara aquesta secció d’articles que signo a “El Triangle”, aprofitant el canvi de maqueta i de llargada dels escrits, passarà a anomenar-se “La Tramuntana”, per recordar la publicació, per recordar el personatge i per insistir que cal treure de l’oblid qui va escriure que:

“Quan lo dret al deber igual ne sia,
quan gosem Llibertat mai falsejada
i cap jou de malvada tirania
imperi en societat civilisada,
ja Marte haurà acabat son últim dia
i Minerva en la pau sols serà aimada,
i el Llibre proclamat serà en la terra
del Fusell vencedor en noble guerra”.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!