Prendre la paraula
jordimartifont
El pacte amb Espanya, màxim objectiu dels lladres de paraules de CDC (Mas i voltants…)
Enmig de les Eleccions espanyoles, a les quals han concorregut alguns dels que ja van signar i defensar el “manifest per la ruptura” que el Parlament va acordar després del 27 de setembre passat, la marca “Llibertat i Llibertat” ha deixat clar que si s’hi presenta és per arribar a un pacte favorable amb l’Estat. Un pacte de què, colla d’arrossegats? No havíem quedat que anàveu per la independència i per això ens insultàveu, ens desqualificàveu i ens acusàveu d’estar en nòmina del CNI? No havíem quedat que 18 mesos de Mas president i després el que vindria serà la utopia feta realitat, la independència? Es veu que no. Que l’autonomisme continua sent l’únic marc mental on habiten els amos, que aquest és el sostre de la Casa gran del catalanisme masià, que no Macià.
L’objectiu bàsic de CDC rebatejada (em recorden cada cop més als paramilitars de Las Abejas que a Acteal el 22 de desembre del 96 van matar 45 persones provinents del nom Paz y Justicia) és mantenir la dominació. I la seva, de dominació, és la mateixa que la de l’Estat espanyol. De fet, CyU durant més de 30 anys ha estat l’Estat a Catalunya, l’Estat espanyol. I Homs i Mas no són diferents en les coses concretes. Són la mateixa merda, exactament la mateixa, però més ben batejada.
Els objectius de la dominació en temps del capitalisme senil que deia el David són l’establiment d’un control social total, sense esquerdes, que permeti el robatori organitzat per part dels qui manen a nivell econòmic, que és l’única forma de manar real, d’absolutament tot. CDC rebatejada Democràcia i Llibertat l’únic que pretén és això. Tot i que la seva aposta per una política mediàtica de recerca i destrucció de qui no pensi com ells, ha aconseguit molt trumfos en la lluita per l’hegemonia en els darrers mesos a la CAC, l’objectiu de despossessió és ben clar i avança a passes clares i dures, durs i clares: domini, domini i domini.
El 27 no els podem permetre guanyar res que no sigui el vot dels desinformats. No els podem permetre aconseguir res que on sigui l’enfrontament total a les seves polítiques de despossessió per part de la majoria dels drets que tenim com a persones. Dret i drets a tot allò que la fa la vida habitable a la majoria de les persones i que mai no ha passat ni per la destrucció de l’escola o la sanitat públiques, per tant universals, ni per l’establiment d’un règim de misèria (via reformes laborals) i de terror (via glorificació de la violència de les porres davant qualsevol qüestionament del poder instituït).
Ens caldrà molta enteresa per no esdevenir els nous venuts del nou intent de “transició” de no res a una mica de res, però o això o res. No tenim més espai davant dels de sempre, que són exactament com tots els amos han estat: despòtics i enemics de la democràcia i de la llibertat, malgrat vulguin segrestar les paraules per semblar quelcom que mai no han estat ni volen ser.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Escrit des de la indignació.
Cada paràgraf, cada frase, cada paraula, cada lletra que forma aquest article traspua odi, ràbia, ira, rancúnia, fòbia. Tot el text està carregat d’odi visceral, de violència contra aquells que vosaltres heu decidit que eren l’enemic a batre.
Escrit des d’una mentalitat dogmàtica, intransigent, absolutista i recargolada, amb una paràlisis perenne per arribar a cap acord, per negociar absolutament res. Només imposició, imposició, imposició, amb el no, no, no sempre a la punta de la llengua. Incapaç de construir res positiu.
El mateix perfil mental d’aquells que vosaltres mateixos anomeneu extrema dreta, exactament el mateix contenidor amb un contingut ideològic diferent, però igual en les formes, amb els tics, amb l’agressivitat, amb l’actitud i la mateixa incapacitat per arribar a una entesa.
Un article que difama, la denúncia sense proves. D’aquells que es creuen estar per sobre el bé i el mal, d’aquells que es creuen amb el dret de jutjar sense evidència perquè han fet seva la presumpció de culpabilitat, perquè l’han assimilat sense qüestionar-se absolutament res i n’han fet la seva bandera.
Un article que insulta, l’arma d’aquells que no saben argumentar, d’aquells que ni tant sols tenen arguments. Perquè a aquestes alçades encara no saben que les idees es defensen o es rebaten amb bons arguments i no amb insults i difamació.
I l’article del teu blog és només per tapar-vos les vergonyes, i amagar que no voleu la independència perquè us heu venut per un plat de mongetes al govern espanyol. I tristament estem comprovant com de mica en mica us aneu traient la màscara amb el regal d’un senador al PP. Demanant l’abstenció, mentre altres dels vostres diuen que votaran En Comú Volem.
Perquè vosaltres ja fa molt de temps que heu sentenciat el procés, perquè tots sabem que això de la negociació amb JxS i les assemblees que feu és pura comèdia. És només per justificar-vos de cara la galeria, per netejar-vos la cara, per tapar l’engany i les mentides que un dia vau enganyar els qui us van votar el 27S.
Pels fets els reconeixereu diu la dita.
Som tan dolents que quan plou prohibim que l’aigua caigui a terra per tal que gent com tu no us pugueu regar… I encara més…
No saps com m’alegra que al final hagis tingut valor de publicar-me la carta. Pensava que no t’hi atreviries. Tot i així t’ho has hagut de rumiar estona.
Que sou dolents? Això ho dius tu, però està clar que alguna cosa hi tindreu a veure. Us heu carregat el procés per poder seguir sent independentistes i revolucionaris dins una Espanya autonòmica, com la FAI a l’any 36. Passareu a la història com els grans traïdors i botiflers.
Et recomano una entrevista de l’Eudald Carbonell, cupaire i de la teva corda.
http://www.mon.cat/cat/notices/2015/12/eudald_carbonell_els_10_diputats_de_la_cup_han_de_votar_mas_i_entrar_al_govern_155454.php
Per cert, què més voldríeu tenir el poder d’impedir que l’aigua caigui a terra, lamentablement pel vostre disgust i per sort de la resta no el teniu. No em vull ni imaginar què seria de la humanitat que gent tant irresponsable, com vosaltres tingués aquest poder.
La CUP se’ns ha pixat a sobre i diuen que plou.
Estic del tot d’acord amb l’Eulàlia.
Sou arrogants, prepotents, creguts, cecs i insensibles vers la majoria de catalans que volem ser lliures. Hem treballat incansablement per la nostra alliberació del jou de l’estat espanyol i vosaltres ens esteu menystenint miserablement. Sou uns venuts, mentiders i traïdors, i ho pagareu molt car. No us tornarà a votar ningú, quedareu com un grup residual, això si no heu plegat abans, perquè els CATALANS VERS (no pas els trotskistes reaccionaris com vosaltres) no som idiotes.
Traïdors són aquells que defrauden, que enganyen, que menyspreen els qui han confiat en ells.
Consti que no us he insultat, només he constatat com realment sou. I és ben cert.