Prendre la paraula

(No cal esperar que es mori per dir en veu alta que Zoraida Burgos és una de les grandíssimes poetes que ha donat la poesia catalana entre el segle XX el XXI i la més gran de les Terres de l’Ebre de tota la història, homes inclosos. El 20 de març és el Dia Mundial de la Poesia i tot i que no crec en aquestes dates, a la meva escola-institut ho celebrarem llegint el seu poema en vint llengües, o tantes com tinguem, que són moltes… Per cert, avui ha començat la primavera tot i que a alguns ja fa dies que ens va per dins i per fora…)

Només la veu

Emmudit el vent,
inventem el silenci, l’equilibri.
Només la veu, el poema,
atansa espais oberts,
acull el temps
–arena que sense pietat
llisca i no es detura–,
arrela l’instant, tan fràgil.
Només la veu, el poema,
desxifra la clau, el somni,
el so profund dels morts,
els signes ara obscurs de la mirada,
la ferida encesa dels amants,
la vermellor dels núvols
a trenc d’alba,
els contrallums opacs dels paisatges
i les llunes surant sobre les aigües.
Només la veu, el poema,
dissol els temps dels verbs,
sotmet l’oblit.
El vers reté als dits el gest,
el calfred intacte de la pell.

Zoraida Burgos