La cantonada on la memòria placa l’oblit, amb Feliu Ventura esclarint –contra el vent– perquè la vida d’un no cap en la vida d’un, sinó en la de molts. La vida de molts reteixida de cop en un carrer del món que porta per nom Guillem Agulló. I que llinda –cantonada memòria de nou– amb un poliesportiu públic que, per suport popular, porta el nom d’Agustín Rueda. Guillem Agulló, doncs, cantonada Agustín Rueda: en la roda de la memòria antifeixista que lluita als carrers del mig del món de Sallent. On les mans d’un obrer treballen contra l’oblit, mentre un dia qualsevol un fill astorat pregunta al seu pare que si Déu no va fer el món, qui carai el va fer. I el pare, Josep Verdura, respon sever –Galeano dixit– des de la nit dels temps i el moll de l’os de la República que els van robar: “Ximple, el món el vam fer nosaltres, els obrers”. Qui, si no?
I un avi. I un pare. I un fill. I els néts que vindran, també. I un obrer anònim que refà el món d’ahir. I una escala del demà que fa el salt a l’oblit. I unes mans. I un tornavís. I un poble. I un nom. I un món. I Guillem Agulló enmig del carrer, de nou. Amb totes nosaltres, que som allò que enyorem. Sempre des del mig del carrer. Del carrer Guillem Agulló. Cantonada memòria.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!