Prendre la paraula

<!–
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:””;
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
font-family:”Times New Roman”;
mso-fareast-font-family:”Times New Roman”;}
@page Section1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:35.4pt;
mso-footer-margin:35.4pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
–>

Editorial del “Catalunya” 109

Ens podem trencar el cap i rellegir, remirar, redebatre
i repensar els mil i un condicionants que van portar a la mal anomenada Setmana
Tràgica i a fer que una revolta antimilitarista i obrera acabés convertida en
una bullanga ciutadana i esdevingués la festa major de la crema d’edificis
religiosos. És evident que l’Església, com ara mateix, tenia un poder
desproporcionat i era el blanc més fàcil per atacar però és també evident que
una revolució, un canvi total d’estructures de la societat on es desenvolupa,
no pot fer-se només cremant convents, esglésies i edificis religiosos. Les
casernes, les comissaries, les bancs, les fàbriques, les cases dels rics… van
quedar fora del foc i dels objectius dels revoltats del juliol de 1909. I això
no va ser casualitat, no podem ser tan ingenus de pensar que es va cremar el primer
que es va trobar davant i menys que aquests primers i únics objectius
anul·lessin els altres, els que podien fer tombar el moviment cap a quelcom més
seriós, cap a quelcom de més pes, cap a quelcom que fos veritablement revolucionari.

Per això és important remirar el passat, per veure com
la manca de capacitat per part de l’organització obrera (on Solidaritat Obrera
era forta com a Gràcia la cosa va anar d’una altra manera) i la manipulació de
les masses per part dels que més cridaven i més insultaven (els radicals de
Lerroux) va fer impossible una revolta que esdevingués revolució i fes avançar
la classe obrera en drets i en llibertats.

No
n’hi ha prou amb la gana o les opressions diverses que puguem patir com a
classe o com a individus per fer el pas que ens apropi a la seva substitució
per unes relacions humanes no basades només en els diners i en les jerarquies.
Ara bé, per fer-ho i per fer-ho bé encara més, ens cal organització i
organitzacions. Col·laborar els uns amb les altres, tenir confiances que ara no
tenim, ser com un puny per colpejar però alhora no tallar-nos cap dit per
fer-ho. I si s’escau, saber i poder acaronar quan no calgui pegar.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!