Prendre la paraula

Al-Mayurqa: «No ens fareu callar malgrat ens tragueu la vida»

«No ens fareu callar, hereus sou de dictadura, no deixarem de cantar per molt que tengueu mà dura. Expressar-nos en llibertat és lluita de cada dia.» Ho cantava Toni Roig amb Al-Mayurqa i ho va deixar de cantar per sempre tot i que no va callar obligat per ningú. Ho canta encara ara amb els qui des de baix l’acompanyem i convertim les seves cançons en himnes no oficials –i, per tant, tampoc militars- de revolta.

En una Mallorca destruïda pels qui quan obren els ulls només veuen doblers i no saben pensar res més que com fer-ne més, la sensibilitat de la música d’Al-Mayurqa i el sentiment amb què canten suposen una barricada a la primera línia de la guerra que vivim arreu del país i del món. D’una banda de la trinxera, els negocis depredadors d’una minoria que omple de ciment tot el que toquen i mai no en tenen prou; i de l’altra, nosaltres, que ens emocionem encara amb música que no ens deixa estabornits mentre sona ni aspira només a ser, ella també, negoci.

I alhora que comunica, no xerra només de bellesa sinó que diu coses que van dirigides a dins del cap, a on el raonament dona llum i alhora que ens amanyaga ens fa moure el cul de la cadira.

Davant de tanta opulència, només tenim la bellesa i l’oportunitat de no ser com ells. I l’exercim i ho denunciem, aplegant veus amb Toni, mentre els diu, encara ara quan ja no canta, que: «Defensors del feixisme vos manca sensibilitat. Conviure al vostre costat és un nou colonialisme.»

(https://www.youtube.com/watch?v=_kNbAhdBGcQ)

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!