Prendre la paraula

A baix, al Mas Cremaànimes, hi havia bouetes que menjaven i feien fideuà mentre
se saludaven i saludaven, i descansaven del camí fet i del que encara
quedava. Hi ha qui sempre em diu que en aquest bloc sempre es parla de
poesia i de menjar. I té raó. I és que això és la biopolítica, no? O no.