Prendre la paraula
jordimartifont
Aquest diumenge a la nit, les llistes independentistes guanyarem les Eleccions Autonòmiques a Catalunya, unes eleccions que han esdevingut plebiscitàries després que l’Estat espanyol fes impossible una consulta sobre la independència vinculant el passat 9 de novembre de 2014. I ja no cal que ens diguin més que aquests comicis no seran plebiscitaris perquè tota la maquinària de l’Estat espanyol, de la premsa a la banca o les gestions diplomàtiques han deixat més que clar que com a tals les veuen i les han assumit.
Les darreres autonòmiques les tenim a tocar i cal recordar, ara i aquí, que aquestes són només part d’un procés d’alliberament nacional que es dóna ara en una part concreta de la nació, les quatre províncies catalunyeses, però que amb el temps ha d’acabar incloent la nació sencera, la que va de Perpinyà a Alacant i que s’anomena Països Catalans, un nom divers i plural com cap altre hi ha en els altres projectes nacionals possibles en aquest mateix territori, tot i que el nom tampoc importa ni massa ni gens. I cal recordar que cap dret ni es guanya ni s’ha guanyat mai des de cap institució i menys encara si aquesta institució és controlada per qui mai no vol que res no canviï. Hem arribat aquí perquè el carrer ha fet xup-xup i no pot parar de fer-ho.
En el cas que el sí a la independència tingui majoria de vots i escons, la Declaració Unilateral d’Independència s’ha de donar immediatament. Ja negociarem després, ara el que cal és declarar la independència i empènyer en aquest sentit és bàsic. No ens fiem de ningú més que de qui tiri endavant la independència. Que no ens confonguin més. I no, no votarem per ningú que ens digui que en uns mesos ja ens ho arreglarà. Sabem perfectament qui ha retallat tot allò retallable i mai cap procés ha depès d’una sola persona. És ara l’hora de la independència, ni demà i ni demà passat.
Ara bé, si la majoria només s’assoleix en escons, caldrà aprovar una Llei de Sobirania i d’Autodeterminació que estableixi la preeminència de les institucions catalunyeses per tal que aquestes iniciïn un procés constituent que porti a un referèndum d’independència en un termini màxim de sis mesos. Això no equival a constituir ni participar en un Govern que torni a gestionar la misèria que genera el deute, l’ofegament de l’Estat espanyol i de la Unió Europea.
En els dos casos que he anomenat, ens caldrà estar presents sempre. En tot moment, a les institucions que estarem desmuntant i a les que estarem construint, però sobretot, i sobretot vol dir de totes les maneres possibles, caldrà estar al carrer, mobilitzant-nos segurament com mai abans ho haurem fet, davant dels qui vulguin sabotejar els resultats de les eleccions i les seves conseqüències i també davant dels que vulguin dilatar el procés per allargar i allargar el que no cal allargar més.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Després de guanyar tres vegades: “Consultes”, 9N i 27S” no voldrem perdre la quarta! NO tornarem a votar! DUI ja, a partir del 28S
Tinc la sensació que el “MUR” caurà! Però abans, potser el 28S, haurem d’anar a BCN a retirar les pedres.
Com va passar amb el Mur que dividia Alemanya. Va arribar un moment, i la gent de fora no ens en adonàvem, va arribar un moment en que les notícies parlaven de que la gent -alguna gent, els pioners … és clar- van començar a travessar-lo i desmuntar-lo … i quelcom que semblava impossible va passar “el mur ha caigut!”.
Ahir vaig visitar un blog i els seu darrer post “Sensacions” de Joan Pont i Montaner a Vilaweb,i al llegir el títol del blog, ja després d’haver llegit el post, em vaig dir a mi mateix “jo també tinc una sensació: el mur caurà!” però sé ben bé que no caurà si el 28S no anem a Barcelona a la Plaça de Sant Jaume i enretirem les grosses lloses físiques, polítiques i mentals que el conformen i ens tenallen a tots començant per tots els que es tanquen en banda davant de la DUI.
Ells, polítics i caps de l’ANC i d’ÒMNIUM, i tota la seva incauta parròquia diuen i repeteixen que la DUI no és un escenari desitjat o que la guarden en un calaix, però és una mentida descomunal perquè enganyen el seu Poble i posen en perill la immediata i necessària recuperació de la Independència dels catalans.
L’enemic de la nostra llibertat, començant pel mateix Duran i Lleida i Espadalers de torn, només fa que atacar la DUI que temen de veritat i els que representen ser amics de la Independència, amb el lliri a la mà i fent el ruc de ves quina manera van dibuixant a l’aire escenaris d’entesa amb Espanya que en el pitjor dels casos no els fa vergonya de dir que potser caldrà fer un altre Referèndum amb dues preguntes nècies i suïcides a més no poder: Primera: Vols seguir el procés endegat? -no pas, per exemple vols acabar-ho ja!? i la segona : Vols tornar a intentar encaixar amb Espanya? -encaixar en el taüt “forat negre” que ens mata, ofega i no ens deixa escapar!-
Quina bestiesa aquest plantejament del “quart referèndum de la “Mort” final de la Nació Catalana de veritat. perquè el “braç de Santa Teresa i la cama del Franco (potser la titola) ja aguanten ja ! però aviat es podriran.
Quina bestiesa, i els de Junts pel Sí en boca del Sr. Vidal ho pensen i ho diuen sense posar-se vermells com un pebrot.
Sí, aquesta bestiesa és com si al Mur de Berlin enlloc d’haver tret les pedres hi haguessin posat ciment.
Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció i membre d’UPDIC -Units per a Declarar la Independència dels catalans-. Soci de l’ANC i soci de l’ÒMNIUM.