Prendre la paraula

Entre els múltiples correus electrònics que diàriament rebo, alguns els llenço, altres els llegeixo, alguns els contesto i altres me’ls guardo. Ahir en vaig rebre un que val la pena de llegir i reflexionar. Des de fa molt de temps que des dels moviments socials parlem del creixement de l’extrema dreta, de l’assumpció per part de determinats projectes “democràtics” de propostes clarament xenòfobes i feixistes. No ens hauria de caldre esperar a trobar-nos de cara amb massacres com la de Noruega per veure que els neonazis ja no són una anècdota i cal combatre’ls, començant pels de casa, pels que van matar Guillem Agulló o pels que votaria l’assassí d’Oslo si visqués a Vic o al Vendrell. Doncs no seré jo qui ho afirmi taxativament perquè no em sé posar al cap de ningú però no m’estranyaria gens ni mica que tu i jo que hem llegit el títol d’aquest post i mirat la foto que hi he adjuntat (que evidentment no hi té res a veure, només faltaria!) estiguéssim d’acord a pensar que si diguéssim noms no ens equivocaríem de gaire.
Els articles són els següents:
“L’extrema dreta s’infiltra al paradís”
“La ultradreta amenaça Europa”
“La ultradreta viu la seva edat daurada des de la Segona Guerra Mundial”
“Conec l’assassí de Noruega”
“La doctrina de primer els de casa guanya adeptes emparada per la crisi”
“La fiscalia constata un augment del discurs xenòfob”
“Els principals dirigents de PXC provenen de l’extrema dreta espanyolista”
“Immigració a Espanya: la islamització de Catalunya”