Apreciats i respectables lladres legals,
En són només alguns però en són els més destacats: immobiliàries, constructores, financeres i administracions, amb la inestimable ajuda dels grans grups mediàtics de l?Estat. Especuladors, tots. Els vull donar les gràcies perquè sense vostès, nosaltres no som res.
Apreciats i respectables lladres legals,
En són només alguns però en són els més destacats: immobiliàries, constructores, financeres i administracions, amb la inestimable ajuda dels grans grups mediàtics de l?Estat. Especuladors, tots. Els vull donar les gràcies perquè sense vostès, nosaltres no som res.
Del 7 al 12 de novembre, en colla, vostès, els del totxo, s?han reunit a Barcelona al voltant de la fira del Barcelona Meeting Point. Sóc jo i som nosaltres, però no som vostès, ja que vostès no són només paraules sinó una història de lladres i serenos. Com podria qualificar, si no fos així, qui fa viure amb l?ai al cor de la hipoteca bona part de la població dels Països Catalans? Com podria caracteritzar, si no fos així, qui obliga les persones a convertir-se en assalariats obedients i disciplinats per tal de no perdre mai la feina i viure sempre esperant que demà no ens facin fora i puguem pagar el pis? Com podria descriure, si no fos així, qui esmorza, dina i sopa pendent de l?Euríbor i del preu del diner?
Fa anys que les nostres ciutats i fins i tot pobles venen i adeqüen cada un dels baixos dels nostres carrers per fer-hi promotores, immobiliàries i bancs. I això és només conseqüència del creixement inaturable del preu de l?espai on podem viure com a persones. Persones? Clients, que els sona més bé i els aporta més beneficis.
Aquests dies, a la perla del Mediterrani, vostès només han tingut un afegit negatiu sobre el qual no em puc estar de demanar-los disculpes. Són aquesta colla de ganduls i paràsits que no accepten la seva supremacia. Ells els han volgut aigualir la festa amb manifestacions i protestes diverses. Vostès no s?han immutat. Ben fet. La ronya no els ha d?immutar.
Una colla de descamisats els han acusat d?especuladors, de lladres i de no sé què més. No els ha d?importar massa, ja ho deia Pujol que la ?cultura del no? està instal·lada en la societat catalana; i la policia de la Tura i aviat del Saura ha fet bé la seva feina, protegir els rics de les ires dels pobres, d?això no ens en podem queixar.
S?acomiada qui encara no ha après a deixar de llepar les soles de les seves sabates tot i que ja no ho vegi tot tan clar, un esforçat espoliat lligat de mans i peus per un pis que no li agrada però que acabarà de pagar d?aquí a cinquanta anys. Moltes gràcies per existir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Abans de passar endavant, m’agradaria que ens fesis arribar una definició com més exacta millor del terme "especulació". A partir d’aquí potser es clarificarien moltes coses.
Home, doncs sí. Hi ha molta gent que fa l’agost costa d’un bé bàsic com és l’habitatge.
El cas és que en aquest racó del món on viure és tan i tan car…hi ha molta gent de llocs on l’habitatge és molt més barat que vol venir a viure-hi. I els pisos que ens comprem són molt lletjos….però deuen ser més confortables que els que teníem abans…
La gran paradoxa del sistema és que es fa fort a mesura que dóna comoditats a la gent. Ja sé que hi ha gent que s’ho passa malament aquí. Molta. Però gairebé tothom é garantida la supervivència: el menjar, el beure, l’educació, la sanitat i, també, l’habitage. I el lleure…: la infelicitat dela gent és no poder arribar a complir els esterotips del consumismisme: mentrestant, els és més rendible que existim: som consumidors potrencials, per a ells: de la mateixa manera que a l’esclau de l’ha d’alimentar perquè puga treballar… als ciutadans del primer mon se’ns han de donar diners perquè els els puguem tornar via la compra i plusvàlues dels productes de consum.
El que vull dir és que, malgrat tot, tenir sostre és car però està a l’abast. Ens hipotequem…i mentrestant podem comprar la Play als xiquets, comprar-nos roba que no necessitem,etc.
I aquest model pervers és el millor que la humanitat a sabut portar a la pràctica, tu. Tant, que els que hi estan exclosos frisen per venir a patir-lo. i quan hi són, encara poden estalviar per enviar una part del que tenen a casa seua.
Pel que fa als especuladors… bé, el teu post em sembla, hi t’ho dic des del repecte de compartir les idees, una mica demagògic…i maniqueu. Els dolents contra el poble oprimit… Si,és clar…