Avui ha mort Pep Laguarda (https://www.vilaweb.cat/noticies/amb-la-mort-de-pep-laguarda-la-musica-valenciana-perd-el-seu-referent-mes-magic/) i toca recordar-lo tal com s’hauria de fer sempre, perquè el seu disc “Brossa d’ahir” continua essent un dels discos grans dels cantats en català. Sense concessions, sensible fins més enllà del que és recomanable.
L’any 2007 en vaig escriure això:
“Jaume no et volen aixina de lliure”
“Jaume, Jaume no et volen aixina de lliure” cantava Pep Laguarda i Tapineria des de “La caseta del plater”, una de les cançons més boniques però no l’única del disc “Brossa d’ahir”. I, sense dir poca cosa més, els qui l’escoltaven tenien clar que parlava amb ells i d’ells, es diguessin Jaume, Laia o el nom que fos. Sensació de comunitat en un objectiu que, com que l’anaven aconseguint, els reaccionaris s’esforçaven a impedir o a aturar. “Axina de lliure” com eren els qui havien trencat per primer cop amb la tradició i havien cridat als carrers de París, a les places de Mèxic, davant els tancs de Praga i a les comunes de Barcelona o Eivissa. No era només la revolta antifranquista, tot i que també estaven enfrontats al franquisme, sinó la vitalista, la que deia adéu al vell món anunciant-ne un de nou construït un cop més damunt les bases de la igualtat, la solidaritat i, sobretot, la llibertat.
Hi ha qui diu que el germen del 68 va servir per crear la malaltia del neoliberalisme… i no van del tot desencaminats. Pèro no només ni com a aportació principal. L”aixina de lliure” ens va fer possible trencar els tabús, les manies, les repressions, les autorepressions, les pors i els dogmes que la dreta i part de l’esquerra oficial s’entesten a reconstruir ara, decididament. Ho saben bé, si ens tenen “aixina de lliures” som ingovernables i ens volen governar, administrar, medir, comptar i, sobretot, que siguem ramat. I nosaltres continuem “aixina de lliures”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!