Prendre la paraula

Avui s’ha mort l’únic rei que els catalans i les catalanes reconeixíem com a tal, sobretot perquè no imposava res a la col·lectivitat i tenia la clau per fer-nos moure sense ni tocar-nos.

I enredant per allà
I enredant per aquí
D’aquesta manera
Em va pujar a mi

Teixits venia el meu pare
Per la comarca de Vic
I la gent que li comprava
Li deien el mig amic

Qui es que es vol deixar enredar
Per un gitano eixerit?
A qui em compri una camisa
Li regalo un cobrellit!

I enredant per allà
I enredant per aquí
D’aquesta manera
Em va pujar a mi.

Així es guanyava la vida
El meu pare, el mig amic
I el pobre del que li comprava
Se’n quedava ben lluït

Però ho feia amb una gràcia
I hi posava tant d’estil
Que inclús havia venut trajos
A algun guàrdia civil

I enredant per allà
I enredant per aquí
D’aquesta manera
Em va pujar a mi .

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!