Prendre la paraula

Música: Michael Reisman, Philip Glass Ensemble (“Knee play 1”); The David S. Ware Quartets (“Aquarian sound”), Albert Pla (“Cristo de les farmàcies”, “L’home que ens roba les nòvies”, “La dejo o no la dejo”, “El bar de la esquina”); George Russell (“Event I”, “Man on the moon”); Labradford (“Listening in depth”); Agnès Vesterman (“Black sea”); Carlo Actis Dato Quartet (“Couscous”, “Ionio”); Rache’ls (“Third Self-Portrait Series”); Arild Andersen (“Pesten”); Percussion Group Cincinnati (“Clusters on a quadrilateral grid 2”); Martha Argerich – Sergei Prokofiev (“Toccata, Op. 11”).

La idea d’alquímia estètica i vital de Josep Palau i Fabre per destil·lar les misèries humanes i indagar en la crisi dels valors.

He donat el meu cor a una dona barata.

Se’m podria a les mans. Qui l’hauria volgut?

En les escombraries una vella sabata

fa el mateix goig i sembla un tresor mig perdut.

Totes les noies fines que ronden a ma vora

no han tingut la virtut de donar-me el consol 

que dóna una abraçada, puix que l’home no plora

pels ulls, plora pel sexe, i és amarg plorar sol.

Vull que ho sàpiguen bé les parentes i amigues:

Josep Palau no és àngel ni és un infant model.

Si tenien de mi una imatge bonica,

ara jo els n’ofereixo una de ben fidel.

No vull més ficcions al voltant de la vida. 

Aquella mascarada ha durat massa temps.

Com que us angunieja que us mostri la ferida, 

per això deixo encara la sabata en els fems. 

(Càncer, 1943)