Publicat al número 55 de la revista Catalunya
Ja em sonava estrany que els empresaris, en diversos fòrums no de les cultures, estiguessin dient que el que calia era l’estabilitat en els contractes, que no podia ser tanta temporalitat en la contractació. S’han tornat bojos? Han perdut els papers?
No, els empresaris mai no perden els papers, perquè sempre tenen algun treballador que els va darrer per recollir-los-els si se’ls descontrolen. Els empresaris mai no diuen bajanades en públic, perquè els seus assessors d’imatge els tenen molt ben aconsellats i els han deixat clars, un cop i un altre, com han de convèncer auditoris, com s’han d’expressar, com ens han de fer combregar -fins i tot als ateus- amb rodes de molí…
El dissabte 12 de juny, el «Dossier Econòmic» aclaria el gran misteri.
S’ha de reduir la temporalitat. «No pot ser que l’Estat espanyol tingui el doble de contractació temporal que la resta de la Unió Europea» diuen, mentre s’esquincen les vestidures, els que ens hi han portat. Ara bé, ho faran a la seva manera, tot i les discrepàncies que el diari dibuixa però que ja coneixem com acaben: és a dir «en acord després de dures negociacions entre les parts en les quals cadascú ha hagut de deixar part de les seus propis punts irrenunciables»; el curiós és que sempre acaben cedint i acceptant les rebaixes els mateixos, aquest que la premsa anomena «els representants dels treballadors».
Les propostes de la patronal ja dibuixen com anirà la cosa, alhora que donen resposta a la meva estupefacció quan un cop rere l’altre els seus representants no paraven de dir que calia crear ocupació estable. El mètode serà el següent: després de la corresponent negociació entre una sola part, es proposarà l’increment de la contractació indefinida alhora que els «representants dels treballadors» accepten «perquè el mercat així ho dicta» que cal rebaixar els costos dels acomiadaments, que ja diuen que són dels més alts d’Europa i això no pot ser… Així, tothom serà… precari. La contractació indefinida s’estendrà per tot arreu perquè serà tan barat fer fora els treballadors i les treballadores contractades que els empresaris es bolcaran en fer indefinits els que abans eren temporals si a més el Govern els incentiva amb diners.
No es tractarà d’un truc de màgia sinó d’una reforma laboral que anirà acompanyada d’una llei de vaga més repressiva, de la reducció de les cotitzacions a la Seguretat Social per part dels empresaris i de molt bones intencions de conciliar la vida laboral i la familiar alhora que afirmaran, els uns i els altres, que ara sí que acabaran amb els accidents laborals.
Serà a la tardor vinent i que ningú no gosi oposar-s’hi, perquè qui ho faci serà acusat de radical, d’estar en contra del progrés, de retrògrad i, fins i tot, de sindicalista. El càstig ja el sabeu: la crema pública dels infidels a la foguera dels mitjans de comunicació.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!