Prendre la paraula

Ja ho he dit en altres entrades d’aquest Blog i ho repeteixo ara. Cada setmana escolto unes quantes vegades “Dents i ungles”, el programa sobre poesia que la Maria Romano fa a Puntsisràdio, la ràdio de Reus, dilluns de les 20 a les 21h i dissabte de les 15 a les 16h. Per això li he proposat de publicar en aquest blog les entrades que m’arriben en forma de correu electrònic i que ella envia a col·lectius i gent diversa. Així que a partir d’ara mateix, gaudiu-ne cada setmana. Comencem amb el “Dents i ungles” dedicat a Pere Quart, de la setmana passada:

https://www.dropbox.com/s/7yepav128nm79it/P64_PereQuart.mp3?m

Textos: Vacances pagades (1960); Antologia bufa (2002)

Música: Carlo Actis Dato Quartet (“Marina di Vinosa”, “Ionio”, “Et voila”, “Couscous”, “Pizza Connection”, “Pornostar”); Els 3 tambors (“Romanço del fill de vídua”); Rachel’s (“Third self-portrait series”); Tomasz Stanko (“Daada”); Ovidi Montllor (“Corrandes d’Exili”); John Christensen (“Part 1. Events 1-2-3-4-5-6-7”); Percussion Group Cincinnati (“Clusters on a quadrilateral grid 2”, “Clusters on a quadrilateral grid 4”); Martha Argerich (“Prokofiev: Toccata, Op.11”); George Russell (“Man on the moon”, “Event I”); Francesc Pi de la Serra (“El burgès”), Remei Margarit (“L’Oriol”, “Classi mitjana”).

Humor i provocació amb un dels grans poetes satírics de la literatura catalana.

Es lleva a dos quarts d’una,

es banya i es perfuma

i amb l’haiga nou que té,

corre a firmar una estona

a un banc de Barcelona

on fot de conseller.

Finida l’àrdua tasca

i per no caure en basca

pren un vermut complet

a un club de senyorassos

tibats, lluents i grassos

que ja ho tenen tot fet.

Allà mateix, el maître

vinclant l’esquena dreta

li cantarà el menú,

i ell triarà una truita

de llagonstins, poc cuita,

i una “perdrix aux choux”.

ÉS L’OFICI DEL BURGÈS: 

MENJAR, JEURE I NO FER RES.

Un cop llesta la teca,

se’n va a la biblioteca,

s’enfonsa en el sofà

i dorm la migdiada,

l’armilla descordada

i un ronc al paladar.

Després, el gran sapastre,

s’arribarà a cal sastre

per emprovar-se un tern:

l’arruga de l’espatlla…

dels pantalons la ratlla…

l’amplada de l’infern.

Més tard, com cada dia,

seurà a la barberia

on el perfilaran…

L’altre vermut, la cita

-que avui toca Lolita-

i cap al restaurant.

ÉS L’OFICI DEL BURGÈS:

MENJAR, JEURE I NO FER RES.

Endrapen tres passades

tan densament cuinades

que ja no poden més…

Amb el que el mosso els cobra

a casa d’un manobre

viurien tot un mes.

Mata llavors tres hores

a un antre dels afores

on donen striptease;

després amb cara llarga

i la saliva amarga

pugen tots dos al pis. 

Al pis de la fulana,

que li farà amb desgana

l’amor sense perills…

I a casa, a darrara hora,

on vetlla i potser plora 

la mare dels seus fills. 

ÉS L’OFICI DEL BURGÈS:

MENJAR, JEURE I NO FER RES. 

(Apèndix 3, 1999)