Eduardo Galeano (1940-) va
seure davant meu a la Lacandona i l’Encarna es va emocionar. Jo no el coneixia
ni el reconeixia ni l’havia llegit mai. Un cos que no té escales cap endins és
un cos i res més si no l’has transitat. Els cossos no emocionen. Les paraules,
sí.(Continua)
Que no parlen llengües, sinó
dialectes.
Que no professen religions,
sinó supersticions.
Que no fan art, sinó
artesania.
Que no són éssers humans,
sinó recursos humans.
Que no tenen cara, sinó
braços.
Que no tenen nom, sinó
número.
Que no figuren en la història
universal, sinó en la crònica roja de la premsa local.
Els no ningú, que costen
menys que la bala que els mata.”
Ara, cada quan vull, sec amb
Galeano a la Lacandona.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!